Misc 01/05/2019

“Pacte PSOE-Cs? Ni parlar-ne!”

Els resultats de les eleccions generals centren les converses de la manifestació de l'1 de Maig

i
Toni Vall
2 min
Milers de persones s'han manifestat aquest matí al centre de Barcelona per l'1 de maig.

Barcelona"¡Hombre, cuánto tiempo!" Un té la sensació que hi ha persones que no es cansarien mai de pronunciar aquesta frase. I diria que els vells sindicalistes la porten incrustada a l’ànima. Amb un "¡Hombre, cuánto tiempo!" se saluden dos vells col·legues que es troben quan una furgoneta de la UGT aparca a ronda de Sant Pere amb plaça Urquinaona. Uns quants companys -cap d’ells de menys de setanta anys- procedeixen a buidar-la de banderes, clavells i adhesius. Adhesius! Què seria l’1 de Maig sense adhesius? Els adhesius polítics, quin col·leccionisme tan sensacional! Per les converses que començo a sentir tan sols parant l’orella és fàcil endevinar que el tema estrella és el resultat de les eleccions de diumenge.

Avui els treballadors tenen un motiu afegit de reivindicació als que ja porten de fàbrica: dir 'no' al pacte del PSOE amb Ciutadans, pel qual sospiren una part de l’empresariat i de la banca. "Ni parlar-ne!", exclamen la Loli i el Jaime, el seu marit: "Ni a uns ni als altres els passa pel cap fer aquest pacte. És una forma grollera de pressió per part de qui es pensa que té alguna cosa a dir, algun poder de pressió o decisió". D’això se’n diu tenir les coses clares.

De seguida detecto dos grups diferents de cuidadors geriàtrics que reclamen millores laborals. Un d’ells s’ha vestit de negre i llueixen caretes tipus Anonymous. "Si no hay profesionales no hay cambio de pañales", lema més eloqüent impossible. Li entreguen informació a Miquel Iceta i aquest es compromet a rebre’ls i escoltar-los aviat. A Chupa Chups protesten contra la doble escala salarial i al BBVA ja n’estan tips dels acomiadaments exprés.

Veig passar Joan Tardà amb un seguici d’ERC i pancartes que demanen l’alliberament de Dolors Bassa. Una mica més enllà, una irada discussió entre un independentista i un republicà amb males puces: "Els de CiU sou els nous feixistes!" Parlo amb el Chema, que contradiu la vella brama segons la qual els sindicalistes es prenen massa seriosament a ells mateixos: "Semblem 'motards', oi? Una mica àngels de l’infern..." I esclata a riure.

Sindicalisme i política

A més a més d’Iceta i Tardà, també veig els líders sindicals, el conseller El Homrani i Roger Torrent. M’assabento que Ada Colau no ha pogut venir perquè està malalta i en lloc seu parla Ernest Urtasun, fitat de ben a prop per Joan Subirats. Cap d’ells s’està de fer una menció o una altra a les eleccions passades i les imminents. Es confonen desenes de converses simultànies sobre conflictes laborals, acomiadaments, pensions, assemblees i judicis a l’empresa.

A Jaume Collboni Antena 3 li pregunta per Veneçuela. La política internacional hi és ben convidada: una pancarta que demana l’alliberament de Julian Assange i una pintada "Guaidó 'pelele' de Trump". Un estol de banderes de la URSS desplegades davant d’El Corte Inglés i a la façana una foto –que no una pancarta- gegant d’Antonio Banderas: "Tots els homes. Totes les marques". Banderas i banderes. I no és polisèmia.

stats