GUARDONS

Periodisme contra la confusió

Els premis Ràdio Associació reconeixen programes i professionals i reivindiquen la professió

Si avui li preguntes a un periodista què és el periodisme segurament es quedarà pensatiu un moment, dubtarà, meditarà uns segons i respondrà: “Periodisme és preguntar”. Serà una resposta coratjosa; cada cop és més complicat preguntar i cada cop les respostes són pitjors, més inexactes i falsàries. Preguntar i, sobretot, repreguntar és, anant a l’essència més radical, l’únic que el periodista pot fer. A la gala dels premis Ràdio Associació hi ha, sobretot, periodistes. Val la pena escoltar què volen dir aprofitant que els toca agrair un reconeixement professional.

Jordi Margarit, president de Ràdio Associació, destaca que una de les essències dels premis Ràdio Associació ha sigut històricament reconèixer l’ star system de la comunicació a Catalunya. Star system entès de manera transversal, que inclou tant els grans noms com les tasques professionals relacionades amb la inclusió, amb el compromís social, amb la innovació. Margarit no s’està de fer una menció a la més recent actualitat en forma de suport incondicional a la televisió i la ràdio públiques, sotmeses dia rere dia a l’assetjament dels partits polítics de dreta i extrema dreta.

Albert Om, Jordi Basté i Lídia Heredia, guardonats als premis Ràdio Associació

El primer reconeixement és la menció per al programa Nadal a la presó. Com a portaveu de les emissores i els professionals implicats en la iniciativa, Maria Xinxó destaca que així es reconeix l’essència de la ràdio i la seva capacitat d’arribar a tot arreu i fer companyia a molta gent, en aquest cas, els presos polítics: “Volent-los desitjar bon Nadal vam fer quatre hores de ràdio divertides i emotives”, explica. I expressa un desig: que no calgui una nova edició d’aquest programa.

Projecció exterior

També obté una menció d’honor l’Agència Catalana de Notícies, que coincideix amb el seu vintè aniversari. El director, Marc Colomer, enumera la voluntat de servei públic, l’ús de la llengua i la voluntat de projecció exterior. I recorre, ell també, a l’actualitat: les rodes de premsa que l’ACN ha organitzat des de la presó de Soto del Real. “Gràcies per pensar en aquest humil periodista”, exclama el gran Pepe Nieves, director de La claqueta, històric programa de cinema que porta trenta-set anys ininterromputs en antena i que recull una altra menció.

“Per mantenir la professionalitat i el rigor en uns moments d’especial intensitat informativa”, destaca el jurat com a justificació del premi a Lídia Heredia. Un agraïment impecable, el seu, d’aquells del primer paràgraf d’aquesta crònica. “No contribuir a la confusió, que l’espectador trobi un programa honest i creïble, un refugi per compartir una certa estupefacció”. És important per a ella i el seu equip que l’espectador se senti respectat i alhora respectar la feina dels periodistes: “Si t’equivoques que sigui amb les teves decisions, no amb les decisions dels altres”.

La transversalitat dels guardons es manifesta, per exemple, amb el reconeixement a Llegir per sentir, programa de Ràdio Vilafranca dedicat a la literatura infantil i juvenil. Els seus responsables reclamen més atenció per l’anomenada LIJ, tan important en l’educació dels infants, perquè deixi de ser “la Ventafocs de la literatura”. Més transversalitat? Doncs els tan necessaris premis i mencions a la inclusió i la innovació - Tor, de Catalunya Ràdio- i a iniciatives com Xirinacs avui, de Ràdio Estel, dedicat a l’històric polític i activista desobedient, i De tot color, d’IB3 Ràdio, glossador de “la interculturalitat no eurocèntrica”. Així mateix, val la pena emfasitzar les dues o tres mencions a la bona notícia que suposa que el País Valencià torni a tenir ràdio i televisió públiques.

En defensa de la pública

El premi a millor programa de ràdio és per a Catalunya migdia, de Catalunya Ràdio. El seu presentador, Òscar Fernández, fa extensiu el guardó a tots els periodistes que treballen als mitjans públics: “Intentem fer la nostra feina malgrat que des de la política se’ns utilitzi massa sovint com a arma llancívola”, conclou. Jordi Basté, premi a l’excel·lència, s’afegeix a Jordi Margarit amb el suport a Catalunya Ràdio i TV3 i a la seva “santa paciència”. “Qui jutja la justícia i qui jutja la jutge?”, es pregunta en clara al·lusió a Carmen Lamela i a la sentència absolutòria a Sandro Rosell. I sentencia: “Els comunicadors, ara més que mai, hem d’aprendre a esquivar les bales”. L’últim premi de la vetllada és el de millor professional. El rep Albert Om i el dedica a la seva mare, oient preferent i referent vital, que li va regalar el seu primer transistor. Periodisme i emoció. Preguntes i respostes.