RECERCA

Records musicals per reconnectar amb la vida

La Fundació Pasqual Maragall celebra 10 anys contra l’Alzheimer
TONI VALL
TONI VALL

B úscate una chica, una chica ye-ye, que tenga mucho ritmo y que cante en inglés ”. “ Vamos a cantar un rock&roll a la plaza del pueblo ”. “ Ya se ocultó la luna, luna lunera, ya ha abierto su ventana, La Piconera ”. “ Què li darem, en el noi de la mare, què li darem que li sàpiga bo?

És tota una revelació saber que La chica ye-ye, Rock’n’roll en la plaza del pueblo, Los Piconeros i El noi de la mare són oli en un llum per estimular els cervells i poder fer reviscolar la memòria de les persones ferides per la cruel malaltia d’Alzheimer. Ho veiem en un vídeo en què alumnes de segon de batxillerat de l’Escola La Salut de Sabadell interactuen amb algunes persones que han començat a perdre part del seu patrimoni sentimental.

Se’ls nota a la cara la sensació de satisfacció per haver aconseguit -en el procés de fer el seu treball de recerca- contribuir a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. Ens ho explica la doctora Nina Gramunt, neuropsicòloga de la Fundació Pasqual Maragall, en el marc de la celebració dels deu anys de la institució, ahir al vespre a l’auditori del Fòrum.

Gramunt dona fe del treball tan important que suposa la interacció amb la música dels malalts d’Alzheimer, la possibilitat de fer-los reconnectar amb els estímuls del seu entorn i del seu passat que han sigut importants per a ells. I la música acostuma a formar part de la memòria sentimental, dels imaginaris, dels records, de les persones estimades. “La música activa el cervell en xarxa: la seva freqüència i durada, l’harmonia i el ritme, la lletra i els significats, tot pot acabar contribuint a activar zones cerebrals i funcions motores i, per tant, a despertar emocions i records”, concreta la doctora.

En aquest mateix sentit, destaca que aquesta mena de programes empresos per la Fundació responen a dinàmiques de prevenció: “La prevenció no és només abans de la malaltia sinó, en persones afectades, minimitzar l’impacte i millorar la qualitat de vida”.

És fascinant assistir a les explicacions, entendre els resultats i les intuïcions sorgits de la investigació que la Fundació porta a terme i que posa en coneixement de tothom per mentalitzar que, continuant amb el camí traçat al llarg d’una dècada, potser arriba el moment en què l’Alzheimer sigui alguna cosa més que una malaltia sense cura.

Així s’expressa el seu director, Jordi Camí, que destaca la importància que ha tingut la llavor sembrada per Pasqual Maragall quan va fer un pas endavant i va explicar, l’any 2007, que li havien diagnosticat “un principi de la malaltia d’Alzheimer”, així com posant, dos anys després, la primera pedra del que avui és la fundació que porta el seu nom. “Maragall ha obert finestres, ha contribuït a fer possible que es parli amb més naturalitat de la malaltia, que es concebi com a tal i no com una maledicció”.

Camí destaca per sobre de tot com de cabdal és la investigació en prevenció: “Quan la malaltia es manifesta ja hem fet tard”. El secret rau, continua, en evitar que ens posem malalts. Per fer-ho, resulta important fixar-se en persones sanes però que potencialment tenen riscos elevats de desenvolupar l’Alzheimer. Són estudis molt llargs, que requereixen esforç, dedicació i inversió.

Camí destaca el paper actiu que té la Fundació Bancària La Caixa i també la determinació que mostren els treballadors i voluntaris. La determinació, per exemple, de l’Encarna Tarrés, que té la mare afectada per la malaltia: “Si no t’impliques a buscar la solució, passes a formar part del problema”. “Si entre tots hem aconseguit viure més temps que abans, el que no té sentit és viure pitjor que abans”, conclou Camí.

Per la seva banda, Àngel Font, director de recerca i estratègia de la Fundació La Caixa, posa en valor la rellevància del finançament filantròpic per a projectes de recerca en coneixement i ciència, “motor imprescindible per incidir en la transformació de la societat”.