Trucades, filtracions i la intempèrie de l’ànima

BarcelonaSobre la condició humana i sobre la intempèrie de l’ànima, així resumeixen les essències del cinquè aniversari de l’ARA el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, respectivament. No els falta raó. Com era d’esperar i tal com toca, l’acte esdevé un homenatge a Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella. Vénen molt a tomb, per tant, tantes consideracions com calguin sobre l’ànima i l’humanisme, sobre la feina del periodista, el rigor i l’entusiasme.

Homs, a més a més, destaca la tasca periodística del diari al llarg dels seus cinc anys de vida, la influència que exerceix i el calat polític i social que acumula. I concreta que a ell el tema l’afecta en especial, ja que, per càrrec, li toca estar molt amatent a les qüestions de comunicació que afecten el país i les institucions. “Atent també a les filtracions”, etziba. Una claríssima al·lusió a la filtració de les converses de la reunió de govern de la setmana passada. Llàstima que no concreti qui de tots els consellers va ser-ne el responsable. A la sala n’hi ha dos més, Ferran Mascarell i Boi Ruiz. Tots tres, ves per on, apareixen a la llista dels rellevats de cara al proper executiu. Si és que algun dia aquest es materialitza, esclar. Sembla que va per llarg.

Un dels presents té algunes claus en aquest sentit. És Antonio Baños, que quan arriba dribla les càmeres i els micròfons amb la precisió d’un davanter centre. “Vindrà algú del Barça?”, pregunta una reportera. “Potser vénen disfressats”, deixa anar un fotògraf. Després del dríbling, Baños s’abraça efusivament amb Gerardo Pisarello, que l’amanyaga amb simpatia mentre li acaricia la corbata: “Quin anticapitalisme tan elegant!” Els dos comenten la jugada i el cap de files de la CUP no pot evitar un: “Quin marrón que tenim a sobre!” Tinc ganes de veure si Baños i el conseller Ruiz se saluden i conversen i quina cara fa el titular de Salut sabent que la CUP l’ha vetat de cara a l’hipotètic govern futur.

Mascarell fa rondo amb Xavier Trias i Jordi Vilajoana. Passen llista dels que han vingut i els que se suposa que han d’arribar aviat. Josep Rull s’obre pas entre els focus que il·luminen el caminar de Carme Forcadell, que voldria passar desapercebuda però no pot. La nova presidenta del Parlament és la protagonista de la setmana amb els seus jocs d’habilitat per aconseguir deixar el PP en fora de joc a la junta de portaveus i aprovar immediatament la resolució de ruptura pactada entre Junts pel Sí i la CUP. Carles Capdevila, Albert Om i Toni Soler departeixen amb els polítics i Ferran Rodés fa d’amfitrió. “Aquí vam néixer”, li diu el president de l’ARA a Forcadell. No triga a aparèixer Ada Colau. Alcaldessa i presidenta se saluden i encreuen unes quantes paraules. Dues activistes que han arribat a encapçalar dues institucions de rang i rellevància cabdals. És bonic que l’entrega de premis del diari sigui un d’aquells moments oportuns per calibrar l’instant present i fer-se creus de segons quins canvis esdevinguts els últims mesos.

Creure en el periodisme

L’acte ja ha començat i encara arriben alguns convidats il·lustres: Muriel Casals, Jaume Collboni i Santi Rodríguez, diputat del PP. Discursos emotius de presentadors, premiats i autoritats sobre la idiosincràsia del diari, la personalitat dels dos absents que donen nom als guardons i la necessitat de continuar creient en el periodisme. Quan li toca parlar, Ada Colau fa una aportació interessant. Explica que mai ha trucat a l’ARA per donar cap consigna ni queixar-se de res: “Si algun dia ho faig us demano que ho expliqueu”, conclou. Pocs minuts abans, Francesc Homs ha fet la seva gens innocent consideració sobre filtracions. Periodisme sí, tan important, tan decisiu, tan complicat de fer. I el poder que se’l mira i que vol dir-hi la seva.