04/08/2015

Vist a la tele tot fa molta més patxoca

2 min
El president de la Generalitat va fer una declaració institucional després de la convocatòria.

BarcelonaPocs, molt pocs rastres de periodisme tenen cabuda en la signatura del decret de convocatòria de les eleccions del 27-S i en la posterior lectura de la declaració institucional d’Artur Mas. Només les càmeres de TV3, que ho emeten en directe. Se’ns diu que no cal, que ho podem veure a qualsevol lloc per la tele. A la Moncloa endollen un plasma i avall que fa baixada. Aquí ni això, cap a casa o al bar a veure TV3. El periodista viu del seu instint, d’allò que escolta i veu, del que pregunta, li expliquen i intueix. D’allò que flaira i ensuma, del que contrasta, del primer pla i també d’una ombra que passa d’imprevist pel fons de la sala. De la font oficial i del comentari escoltat d’esquitllada. Veure la tele està molt bé però el sofà del menjador no és el lloc del periodista. Bé, tot el dia ha sigut mogut i incert, fins passades les set de la tarda no s’ha fet pública l’hora de la signatura -les 21h-: era qüestió de despistar al màxim possible el govern espanyol, de no donar pistes que aboquin Rajoy a “torpedinar” el decret. Just abans de començar el TN -estem en plena programació d’estiu- fan la reemissió del No me la puc treure del cap corresponent a Qualsevol nit pot sortir el sol. La graella del vespre és ben eloqüent: signatura i elocució de Mas seguits de l’entrevista a Oriol Junqueras. El sol sortirà vulgui o no vulgui.

La posada en escena

Comença el TN, connecten amb Òscar Armengol, que dóna pas a la signatura. Grinyola una mica que s’hagi planificat perquè sigui l’obertura de l’informatiu de la televisió pública. Quan tenen l’OK -imagino el piu vermell de la càmera encenent-se- Jordi Baiget llegeix el contingut del decret i Mas el signa. Armengol rubrica: “Seran les eleccions més transcendentals de la recent història de Catalunya”. I parla Mas, un pèl encarcarat però segur i convincent. Tinc dubtes que sigui en rigorós directe i no enregistrat abans. La posada en escena és solemne, la font del Pati dels Tarongers raja harmoniosament amb sant Jordi al capdamunt. Les parets i la senyera il·luminats amb bon gust. “Tot el món ens tornarà a mirar”, diu el president. I també recursos habituals: “Catalunya no viu en condicions normals” i “Una situació excepcional que mereix decisions excepcionals”. Parla de democràcia, justícia i llibertat i pronuncia frases impactants: “La possibilitat d’una vida millor per a cadascú de nosaltres”. Per la tele tot llueix francament bé. La solemnitat impecable, tot mastegat i poc per explicar.

stats