Els anuncis de la nostra vida
Misc 13/07/2020

Visca la brioixeria industrial!

i
Toni Vall
2 min
Els anuncis De la nostra vida Visca la brioixeria industrial!

Bollycao (1993)

Hay que estar muy bueno para ser un Bollycao”. Deunidó amb l’eslògan! Un altre dia parlarem de com els anuncis han contribuït a perpetuar estereotips nocius, aparences fàtues, belleses buides i altres toxicitats. Avui, però, ens concentrarem en la brioixeria –em costa no dir-ne bollería– industrial que tantes alegries ens ha proporcionat.

El Bollycao, esclar que sí, aquell cilindre farcit de xocolata cremosa. Però també el Bony, el Tigretón, el Pantera Rosa –el creador del qual va deixar aquest món fa pocs mesos–, els Phoskitos, el Konty, els Cuates... I els Donuts, esclar. Com se li va poder acudir a algú que l’eslògan “A mi me’n donaven dos” era una gran idea? I els seus cosins, els Donettes, no ens n’oblidéssim pas. Els Nevados, els meus preferits. Bimbo i Panrico –també Cropan als anys 70– tenien una espècie de monopoli dels sucres afegits, dels berenars amb greixos saturats, els colorants, els conservants i tota mena de “deliciosos” ingredients que, en un moment donat de la història, passarien a estar proscrits.

Quin era el gran èxit de la brioixeria? Els cromos, i tant que sí. El reclam ideal per als nens. No puc comptar la quantitat de Bollycaos que em vaig cruspir per acabar la col·lecció de cromos d’Els Simpsons, les Tortugues Ninja, les Pequitarjetas i tantes i tantes altres col·leccions sensacionals.

Els rigors de la bona alimentació, de la dieta equilibrada, van passar factura a un sector alimentari els productes del qual no passarien mai un test de control sostenible de calories i greixos. Primera mesura? Fora els cromos! Eliminant-los s’apaivagava part del neguit dels nens per consumir pastissets. Segona mesura? Poquíssima publicitat televisiva. Ho hem vist en els últims anys.

Avui els Bonys, els Tigretons, les Panteras Rosas i els Bollycaos continuen al mercat, això sí. I han perdut part cabdal del seu pedigrí públic, però malgrat això últim, es resisteixen, irreductibles, a abandonar aquest món. Crideu amb mi: “Visca la brioixeria industrial!”.

stats