Diuen els que en saben que un anunci és bo quan és efectiu. O sigui, quan arriba a l’espectador, quan fa forat en el seu magí. Hi ha anuncis grollers, simples, esquemàtics, arquetípics... però que en realitat són boníssims perquè fan que el producte es vengui moltíssim. Després hi ha els anuncis conceptuals, imaginatius i abstractes, aquells en què un es pregunta: ¿i tot això per anunciar un cotxe?
Són aquells anuncis que els creatius publicitaris que molen posen sempre d’exemple. I l’exemple, ja hi podeu pujar de peus, serà sempre el mateix: el “T’agrada conduir?”, de BMW.
El nen que descobreix la velocitat traient la mà per la finestreta en plena autopista i fent-la ondular al pas inexorable del vent. Doncs aquest nen, en representació de tots els nens del món que cada dia fan aquesta descoberta, ja no estava sol en el seu trànsit espiritual cap a la comunió amb els elements del cel i de la terra.
Algú a l’agència SCPF va il·luminar-se per convertir aquesta simple acció infantil en una acció universal i en una nova marca de fàbrica per a una empresa que, en teoria, ja estava allunyada de qualsevol innovació en el terreny de les marques de fàbrica. La històrica BMW es reinventava amb una campanya que faria forat i amb un eslògan que apel·lava gairebé als instints més orgànics del conductor, a la fusió amb la carretera, amb el paisatge, amb el cel i també amb les muntanyes: “T’agrada conduir?” Senzill, oi? Una idea que val milions.
Exactament el mateix raonament que l’empresa va utilitzar uns anys després, quan la filosofia Bruce Lee va entrar en acció: “Buida la ment. Allibera’t de les formes. Posa aigua en una ampolla i serà l’ampolla. Posa’n en una tetera i serà la tetera. Sigues aigua, amic meu”.
La vella filosofia taoista de les arts marcials esdevenia eslògan automobilístic. Conclusió? “No t’adaptis a la carretera. Sigues la carretera”. I què li quedava a l’espectador incrustat a la ment? Fàcil: compra’t un BMW. Brillant.
BMW (2000 i 2006)
