Cola Cao (1962)
“Dé a sus hijos Cola Cao si les quiere hacer dichosos. Los niños con Cola Cao crecen más fuertes y hermosos ”. Ja sé que el que tothom recorda no és això sinó la famosa cantarella del noi africà que cultivava i cantava. Però aquest colofó el trobo sensacional. A Nutrexpa –fundada per Josep Maria Ventura i Josep Ignasi Ferrero– tenien molt clar qui era el públic potencialment preferent del seu aliment de cacau nascut l’any 1946: els nens.
En aquells anys la ràdio era un acompanyament fonamental a les cases de tot el país, els jingles, les radionovel·les, els concursos i els anuncis. El subconscient dels oients s’alimentava amb cantarelles, amb recargolades històries d’amor, consultoris sentimentals i promeses de l’oro i el moro. I l’any 1955 la cançó del ColaCao triomfaria.
L’autor és Jordi Dotras i la veu inconfusible que l’entonava, amb veu melòdica i ensucrada, era la de Roberto Rizzo. No oblidem que Cola Cao era el patrocinador de la història radionovel·la Matilde, Perico y Periquín, amb audiències astronòmiques, cosa que redoblava l’abast de la cançó i l’èxit comercial del producte. El primer anunci televisiu –amb la famosa cançó incorporada, esclar- és de l’any 1962.
“ Yo soy aquel negrito del África tropical... ”, no podem deixar de banda l’espinosa qüestió: és un anunci racista? Avui en dia no cal gratar gaire per encendre suspicàcies, sensibilitats i susceptibilitats. El retret de racisme té la seva lògica. ¿Quants treballadors de les plantacions de cacau de Guinea Equatorial estaven tan contents i feliços de recol·lectar gra de cacau sotmesos a l’esclavatge? També és veritat que si ens ho agafem tot al peu de la lletra poc espai queda per a la fabulació i la llicència poètica.
Bé, sigui com sigui, a principis d’aquest any la marca va presentar una nova melodia per promocionar el seu producte. I ara diu: “ Hay cosas que nunca cambian y que siempre serán igual, con leche cada mañana y Cola Cao natural...” L’autor? El compositor Manu Guix. Que tothom jutgi el que li sembli oportú.
