Es busca sentit crític i criteri propi

BarcelonaSi a l’escola hem après les taules de multiplicar i de dividir, ¿com és que hem d’agafar sempre la calculadora per saber quant ens toca pagar a cadascú en un sopar? Què és més útil, saber qui és l’autor d’Antígona per respondre bé a una pregunta del Trivial o entendre bé l’obra per comprendre que al món no tot és blanc o negre i existeixen les ambigüitats i els conflictes morals? Són dos exemples prou eloqüents i il·lustratius per entendre la base de l’aprenentatge competencial, l’objectiu essencial que pretenen els nous sistemes educatius que cada cop més escoles estan aplicant a Catalunya. Aquest és l’objecte d’estudi del llibre Revolució a les aules (Columna), de la periodista de l’ARA Núria Martínez, que ahir es va presentar a la llibreria Laie de Barcelona amb la presència d’un dels protagonistes del llibre, el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory. Ell és un dels deu entrevistats d’aquest volum que indaga i es pregunta sobre les noves necessitats educatives que planteja un sistema en permanent metamorfosi i sobre els reptes que això suposa per als alumnes i també per als docents.

“S’han de fer exàmens? Hi ha d’haver tants deures? Què vol dir treballar per projectes? Quan els nens que reben educació innovadora acaben el cicle formatiu estan preparats per enfrontar-se al món real?”, són algunes de les preguntes que a criteri de l’autora sintetitzen el nucli troncal del seu llibre. Quina és l’essència de la revolució que s’hi narra, a través dels testimonis que millor la coneixen? Tant Martínez com Vallory ho tenen clar: aconseguir que els nens i els adolescents treballin a consciència el seu sentit crític, el seu criteri la seva mirada pròpia i genuïna. Un exemple? Ens el dona l’autora. Quan dilluns passat va visitar una de les escoles devastades físicament i moralment per les càrregues policials de l’1-O, un nen li va formular una lúcida pregunta: “Per què ningú va pensar que l’endemà nosaltres, els nens, havíem de tornar aquí per estudiar i aprendre?” La formulació d’aquest tipus de pensaments, al marge dels estudis només mecànics i instrumentals, és el moll de l’os de la qüestió.