La ciutat dels somnis i sobretot de la paciència
BarcelonaEl Saló de la Infància de tota la vida, un clàssic barceloní de les festes de Nadal, es diu ara la Ciutat dels Somnis, dura menys dies i té menys pressupost però es continua fent a la Fira de Montjuïc i posseeix en essència la mateixa personalitat -orientar des de l’oci els infants en el seu destí professional-, matisada pel fet que els nous aires al govern de Barcelona hi han injectat més consciència de sostenibilitat i es nota una incidència més gran en valors mediambientals i de proximitat.
Poc abans del migdia, l’immens espai de la plaça Espanya està ple de visitants. “Com que el saló dura menys dies ens ho hem hagut de combinar amb més antelació”, m’explica el Josep, que té vacances -la seva companya no les comença fins la setmana que ve- i hi ha vingut amb el seu fill Manel. Estan fent cua -de més de mitja hora d’espera!- per al taller de fang, just a l’entrada del recinte. Forma part de l’espai L’Atelier dels Artistes, on també es poden fer dibuixos, aprendre a dissenyar formes i convertir-se en un joier creatiu durant uns minuts.
L’explosió de la creativitat és una constant al llarg dels estands, tots amb cua més que notable: un dels valors que més es treballen a la Ciutat dels Somnis és el de la paciència, la dels nens i la dels pares impacients. També té èxit la secció d’arquitectura. S’hi pot aprendre a dissenyar cases i edificis amb paper i materials reciclats. Hi ha nens que apunten a arquitectes de dissenys d’allò més psicodèlics. Cosa de la creativitat. L’alimentació, com sempre, hi té un lloc destacat amb tallers relacionats amb la llet, els sucs i els gelats. Al mateix espai s’hi organitzen campionats de parar taula i de plegar roba.
Al llarg del saló hi ha diverses activitats enfocades a conèixer millor la ciutat, els seus oficis i el respecte que mereixen. Un dels espais més bonics és el de renovar la ciutat a través de la construcció de les emblemàtiques illes de l’Eixample. Com és el teu pati? Què hi ha al teu carrer? I què hi fas al teu balcó? Són algunes de les preguntes amb què els nens han de pensar a l’hora de dibuixar i retallar els elements de la construcció. El Pau, pare entregat, dibuixa i retalla estirat a terra amb la seva filla embadalida. Està content amb la nova idea del saló i no sap trobar-hi pegues més enllà que duri menys temps. Una mica més crítica és l’Elisenda, que hi ve amb la seva filla des de fa sis anys i enguany detecta més temps d’espera de l’habitual a les cues.
Nocions laborals per a nens
A l’estand de l’Ajuntament és interessantíssima la ruleta de la fortuna amb oficis en vermell -artesana, mestra, cuinera, treballador social...- i situacions conflictives en negre: abandonament escolar, hores extres, hores sense cobrar, sense vacances, sense contracte, atur, sou precari... Interessant perquè val la pena que els nens estiguin assabentats, realment, de la duresa del mercat laboral. Però, ¿tanta mentalització no pot incidir negativament en l’obsessió precoç per conceptes com feina estable, productivitat i eficiència laboral màxima?
Trobem també la inevitable escola de futbol, un taller mecànic i un laboratori molt interessant de ciberseguretat enfocat a una navegació per internet més segura i protegida. En un dels estands esportius té èxit una molt necessària xerrada antibullying. Per tot el saló es poden llegir cartells amb els valors fonamentals que protegeix i potencia: benestar social, igualtat de gènere, participació ciutadana i integració.
