El saber i el coneixement, regals més preuats dels Reis

Barcelona-Vindran tots?

-Tots.

-Tots tres?

-Sí, i tant que sí. Vindran tots tres.

La Paula està inquieta. Té un estrany batec catastrofista segons el qual potser un dels tres Reis d’Orient no compareix aquest any. Té la carta a la mà i desitja entregar-la al rei Gaspar. Ha sigut prudent, demana un Adoptanimal, un Lovely Unicorn -m’expliquen que és una versió actual del Mi Pequeño Pony de tota la vida-, dos o tres llibres i un pot de llaminadures. “Més tot el que ells vulguin portar-me!”, exclama.

El patge Gregori, com sempre, amenitza l’espera dels impacients, que són tots. Qui més qui menys ja sap que ell és l’encarregat que tot funcioni bé. Explica que els seus mil ulls i cinc-centes orelles li han permès fer informes detallats de tots els nens i nenes perquè Ses Majestats estiguin ben informades de tot el que ha passat durant l’any.

Amb la patge Estel i la resta de patges reials, els toca recollir cartes d’última hora, com les de la Nora i la Lena, que són germanes i estan a primera fila, davant del mar per no perdre’s ni un detall. També és moment de recollir els xumets dels nens que ja s’han fet grans i no els hauran de succionar més. Els pares de l’Andy n’estan especialment feliços: “Ja era hora”, respiren alleugerits. Tenim temps de saber, gentilesa d’en Gregori, algunes manies dels tres Reis. En Melcior no se separa mai del seu coixí de plomes. A en Gaspar el torna boig la xocolata desfeta. I en Baltasar és tan perfeccionista que sempre està pendent dels seus patges i que tot a la carrossa estigui sempre impecable.

Les pors de la Paula es difuminen en un instant. Els tres pals del vaixell Santa Eulàlia ja s’albiren una mica lluny i l’emoció continguda comença a no contenir-se.

Tinc temps de saber que cinc dels nens amb qui parlo han posat el Lolo a les seves cartes. El Lolo és Lolo, Mi Loro Molón, i és una de les sensacions de l’any. Els Reis desembarquen i els rep l’alcaldessa Colau. Les seves primeres paraules són per celebrar que el vaixell reial ha coincidit amb l’ Open Arms a les mateixes aigües del port de Barcelona: “La gent que salva vides està inspirada pels mateixos valors que els Reis Mags”, destaca Colau. I, com l’any passat, destaca que Barcelona és ciutat de pau i d’acolliment. Li toca el torn al rei Melcior, que aquest any té una veu molt semblant a la de l’actor Lluís Homar: “Bona tarda a tots els que creuen que els somnis es poden fer realitat i a tots els que encara conserven la mirada d’infant!” Melcior saluda a tothom: “Sigui qui sigui el vostre déu, creença, procedència, llengua i forma d’estimar-vos”.

“Portem molts regals però també moltes preocupacions”, continua el rei blanc. Recorda que abans d’arribar a Barcelona han passat per continents on hi ha nens obligats a fugir de les guerres sense sentit. I posa deures: “Generositat, posar-se a la pell dels altres i no tenir por de la diferència”.

Ah! I molt important, els tres Reis estan molt contents perquè a més de jocs de consola i mil ginys electrònics, també porten els sacs carregats de joguines no violentes ni sexistes i de llibres, de còmics, de música i d’instruments: “Tingueu sempre ganes d’aprendre, el saber i el coneixement us faran més lliures!” I un últim desig adreçat als polítics: “Governeu amb humilitat i responsabilitat, els barcelonins us han regalat un bé molt preuat: la confiança”.

Esclar que els deures més importants i imminents estan adreçats als nens: anar a dormir d’hora -“res de cinc minuts més”-, posar les sabates al balcó, deixar beguda i menjar per als Reis i els seus camells i no aixecar-se del llit per res del món.