DIADA LA QUARTA GRAN MOBILITZACIÓ

La descolonització mental en favor de la dignitat política

Sànchez i De Toro analitzen amb Bassas el moment actual en l’acte de l’ARA

“La independència de Catalunya no és una qüestió d’identitat, llinatge o lloc de naixement. Té a veure amb la dignitat política”. Ho diu Jordi Sànchez, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, durant l’acte previ a la Diada organitzat per l’ARA al Born Centre Cultural, presentat per Antoni Bassas. Concreta també que, quan falten poques hores perquè se celebri la Via Lliure a l’avinguda Meridiana, el nombre d’inscrits és molt similar al de l’any passat i que, com que molta gent ha desobeït les instruccions i no s’hi ha inscrit oficialment, la previsió és que se superi l’assistència de la ve baixa de l’últim Onze de Setembre.

Bassas exposa les xifres que detalla l’última enquesta del CIS: entre 60 i 61 diputats per a Junts pel Sí en contrast amb els 71 que sumen CiU i ERC ara mateix al Parlament. Li pregunta a Sànchez si la incertesa en les votacions de cara al pròxim 27 de setembre rau en els indecisos. Sánchez respon afirmativament -“Hi ha capacitat per seduir-los”- però contradiu les tesis recents de Pablo Iglesias segons les quals Catalunya Sí que es Pot hauria d’apel·lar al vot dels barris, el cinturó i la immigració andalusa i extremenya, potencials votants descontents amb les tesis independentistes. “Això només ho pot sostenir un complet ignorant de la realitat catalana”, conclou Sánchez.

Les mesurades primeres paraules del president de l’ANC contrasten una mica amb les posteriors de l’escriptor gallec Suso de Toro, que en connexió via Skype bascula entre consideracions matisades i molt interessants -“Les amenaces del PP i el PSOE contra el sobiranisme català confirmen que Catalunya és per a ells un subjecte polític a tenir molt en compte”- i d’altres més esbiaixades i fora de to: “Els catalans se saben més cultes, més cívics i més capaços que la resta dels espanyols però es contenen a l’hora d’expressar-ho, conscients que generaria rebuig”. A criteri seu, la societat catalana favorable a l’independentisme ha aconseguit desempallegar-se de l’autocontenció d’antany per instal·lar-se en l’alliberació manifestada en les successives accions de l’Onze de Setembre els tres últims anys.

Bassas conversa també amb Martí Estruch, periodista i exdelegat de la Generalitat a Berlín, i amb Susan di Giacomo, especialista en antropologia política. Amb Estruch comenten els recents esgarips de Pedro Morenés a compte de les forces armades i de Felipe González i la comparació amb el nazisme. Segons el periodista, aquest tipus de concomitàncies serien absolutament insòlites a Alemanya: “Allà banalitzar el nazisme i establir connexions gratuïtes comporta l’immediat ostracisme polític per a qui ho faci. Aquí, en canvi, dóna vots”. Esclar que, afegeix, ben poca cosa es pot esperar d’un estat espanyol que té un ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, aficionat a anar a meditar i resar al Valle de los Caídos.

Una manera de ser espanyols?

Di Giacomo, mig catalana i mig americana, exposa la visió que des dels Estats Units tenen del procés català: “Hi ha americans que creuen que ser català és una manera folklòrica de ser espanyol. N’hi ha que no saben ni on és Espanya o es pensen que és a l’Amèrica Llatina”. Segons ella, el més positiu que han aconseguit els catalans favorables a l’estat propi és “descolonitzar-se mentalment”.