EL GRAN CARNAVAL
Misc 13/10/2019

L’emoció és la veritat

Quina barbaritat la que ens regala aquest actor superdotat. No és habitual detectar aquest grau d’intensitat, de versemblança, de veritat, d’art

i
Toni Vall
2 min
Joaquin Phoenix assoleix amb el seu Joker una creació total, orgànica, gairebé tel·lúrica.

Quan veus El cop es nota de seguida que aquells dos timadors tenen carisma. Quan veus Tauró no et costa sentir alguna cosa especial quan els tres homes pugen a la barcassa amb la intenció de trobar l’assassí del mar. Quan ensopegues amb Batman no pots desenganxar els ulls de Nicholson. Les plataformes digitals tenen moltes coses bones. Una d’elles és que et refresquen la memòria. I també que t’acompanyen, que et proposen plans quan tens una estona de temps mort. I també que fan que t’adonis que pel·lícules que has vist una, dues, tres vegades contenen coses que encara no havies detectat abans. És molt bonic adonar-se de com un actor o una actriu és capaç de ficar-se’t a dins. A mi se’m va ficar a dins, ja fa molts anys, Woody Allen quan feia d’actor a les seves pròpies pel·lícules i també, de tant en tant, a les pel·lícules d’altres directors. Divendres es va estrenar Día de lluvia en Nueva York, que és la seva última delícia. Ell no hi apareix, però hi és en totes les escenes. La setmana passada es va estrenar Joker. Feia temps, de fet, molt de temps, que no veia una creació similar a la que ens regala aquí Joaquin Phoenix. Una creació total, orgànica, quasi tel·lúrica. Com utilitza el seu cos, com el recargola, com estrafà el seu rostre, com riu i com balla! Quina barbaritat la que ens regala aquest actor superdotat. No és habitual detectar aquest grau d’intensitat, de versemblança, de veritat, d’art. Un actor pot aconseguir la veritat des del carisma, des de la naturalitat i també des de la més profunda i greu complexitat. Es va menysprear durant molts anys allò que en deien “el mètode”, aquella manera d’interpretar des de dins, des de les tenebres de l’ànima, que tant va caracteritzar l’Actors Studio de Nova York. El mètode de Marlon Brando, James Dean, Montgomery Clift, el primer Dustin Hoffman... Tants anys de cinefília i soc incapaç d’identificar quina és la millor manera. Només l’emoció és el barem idoni. Quan et commous i vols plorar. Aquella és la veritat.

stats