FESTES DE GRÀCIA

La vila imparable, el poeta Cyrano i les petites coses ben fetes

L’actriu Mercè Montalà dóna el tret de sortida a la festa major de Gràcia

Enguany és la primera festa major del Pau. La primera de la qual té plena consciència, s’entén. Té cinc anys i joguineja amb sis o set nens més sota l’ombra escadussera de la torre del rellotge de la plaça de la Vila. La Lola, la seva mare, és veïna de Gràcia de tota la vida. “Nosaltres, per la festa, no marxem mai”, m’explica tot contradient aquell hàbit d’altres veïns que fan coincidir les seves vacances amb la festa major i així poden escampar la boira. Falta mitja hora per al pregó i la plaça llueix neta i carregada d’energia. Al matí he vist camions de cervesa i carretons amunt i avall. Tots els bars tenen les neveres plenes i les reserves a bon nivell. Passejant per les places i carrers propers he comptat, sense ser exhaustiu al màxim, dotze urinaris portàtils. He llegit que n’hi ha un total de vuitanta-sis repartits per tot el barri. D’aquells a l’aire lliure, com el que van instal·lar adossat a la façana del Born, no n’he vist cap. Encara sort. Ja hi ha prou coses desagradables en aquest món perquè hàgim d’inventar-ne més.

Poc abans de les set del vespre, l’hora indicada, Ada Colau treu el cap per la balconada de l’ajuntament i, just a escassos dos metres, un xicot despitregat surt al balcó del costat i es grata la panxa. És la versàtil despreocupació de Gràcia. Com que quasi li toca a la pregonera recordo que als dobladors de les pel·lícules els agrada que es refereixin a ells com a “actors de doblatge” i no com a “dobladors”. No puc estar-hi més d’acord. Molts d’ells són actors, i bons! Mercè Montalà, actriu a qui només per ser la veu habitual de Michelle Pfeiffer ja caldria fer-li un monument, és l’encarregada del pregó. Reivindica la història i la personalitat gracienca, la importància de la música i del ball -“què faríem sense ells?”- i l’any 1994, quan va venir a viure al barri: “Els veïns de Gràcia som imparables!”

Tot el pregó és una apologia convençuda de la convivència i el respecte, de la mirada àmplia i la delicadesa de la quotidianitat: “No cal fer grans coses. Respectem-nos en les coses petites i busquem l’excel·lència en els nostres actes quotidians”. Per injectar de poesia i bella transcendència les seves clares paraules, parafraseja Cyrano de Bergerac, infinit viver de veritats útils per anar pel món, un regal per a qualsevol actor i per a tota persona amb una ínfima espurna de bon criteri. “Què he de fer, mare? Anar a fer una visita en comptes d’un poema? No, gràcies, company! No, gràcies! Més m’estimo cantar, entrar, ballar, ser sol, sentir-me viure i ser lliure, contemplar l’Univers o fer un vers”. Està emocionada, amb veu justa i convincent desgrana un poderós paper, declamat amb passió i il·lusió. I veritat. Ja fora del ric vers de Rostand, conclou: “Abans de rendir-se s’ha d’intentar. Intentem-ho! Perquè abans de morir, hem de viure!” Parla Ada Colau i la Jana, al meu costat, pregunta a la seva mare què és un polític. “Els que haurien de fer les coses i no sempre les fan. És una mica complicat d’explicar”. I tant, ja ho pots ben dir.

Colau vol festes “lliures de violència masclista”

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va acompanyar l’actriu Mercè Montalà en el tradicional pregó de les Festes de Gràcia. Colau va fer esment de les dones assassinades aquestes últimes setmanes i va instar a fer que aquesta celebració “sigui lliure d’agressions masclistes”. El líder d’ERC a l’Ajuntament, Alfred Bosch, abans del pregó, va fer referència a les propostes de “ruptura” de la CUP Capgirem Barcelona de retirar les banderes espanyoles dels edificis del consistori. Bosch va assegurar que “no és el tema” i que “quan arribi la República Catalana” ja quedarà clar.