El paradigma de la solidaritat i de l’agraïment
Barcelona“Necessito tres bosses de sang cada tres setmanes. Em faria molt feliç un dia poder ser donant com tu. Laura”. És el missatge que hi ha dins d’una de les galetes de la sort que els donants de sang obren quan els lliuren el refrigeri posterior a la seva donació. Aquesta és l’original i emotiva manera que el Banc de Sang i Teixits ha imaginat per concretar el seu agraïment, posar-lo en boca dels receptors. Més de 100.000 persones necessiten sang a Catalunya cada any. Amb aquest horitzó de necessitats, els ciutadans que ho vulguin poden arribar-se a la plaça Catalunya de Barcelona per donar sang en el marc de la Marató de Donants de Sang, que va començar ahir.
Per donar el tret de sortida, el nou conseller de Salut, Toni Comín, visita les instal·lacions. El dia anterior va concretar el traspàs de conselleria amb el seu antecessor, Boi Ruiz, i no va fer cap declaració. Pocs dies abans de ser nomenat, Comín va pronunciar la paraula “desprivatització” referida a l’àmbit hospitalari de la salut, cosa que sonava a crítica velada a la gestió de Ruiz. El primer que destaca és que fa només vint-i-quatre hores que ocupa el càrrec i que és un goig que el seu primer acte públic sigui aquest: “La donació de sang és una gran demostració de solidaritat”, concreta. I afegeix que ha de servir com a exemple i com a metàfora del procés polític que està engegant Catalunya, un procés en què la solidaritat és un valor troncal. ¿Metàfora forçada? Que cadascú jutgi.
Al llarg del trajecte coneixem casos sensibles de receptors de sang. Com el de la Yaiza, de 23 anys, afectada d’un limfoma i necessitada de sang de forma habitual. O el del Bernat, de 3 anys, que pateix una malaltia minoritària que l’obliga a rebre transfusions cada dues o tres setmanes. Ja en porta 60 i en necessitarà moltes més. “Què et motiva a donar sang?”, li pregunto al Cesc, donant habitual. Fa uns anys el seu germà va patir un accident de cotxe i la sang que va rebre li va salvar la vida. Concep la seva acció com una mostra d’agraïment i conscienciació. Un col·lectiu sensible en aquest camp són els hemofílics, afectats d’un problema de coagulació de la sang. Per a ells és bàsica una proteïna que deriva de les donacions de sang, si no existissin no hi hauria tractament per a l’hemofília. M’ho explica Patrícia Cabré, coordinadora de programes de l’Associació Catalana de l’Hemofília.
Conseller no metge
Acabats els parlaments, Comín atén -avui sí- la premsa. Se li fa notar que ha trencat la tradició no escrita de consellers metges i ell recalca que el Govern necessita polítics que se sàpiguen envoltar de gent experta. Destaca també que no s’entretindrà a valorar l’herència deixada al departament i es reivindica com a figura important de la negociació del pla de xoc social amb la CUP. Ja ho saben, la CUP, el partit que va enviar Artur Mas i Felip Puig “a la paperera”. Ah! I si no em falla la memòria també el que va vetar Boi Ruiz.
