21/05/2015

Els “jo sempre dic” de l’exconseller

2 min
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, espera mantenir-se o créixer el 24-M.

BarcelonaÉs ben sabut que els millors records polítics de Xavier Trias són de quan era conseller de Sanitat de Jordi Pujol. Durant la conversa amb Antoni Bassas ho rememora dues o tres vegades. Com aquell dia que algú li va dir que l’Hospital de la Vall d’Hebron patia fatiga crònica o quan va pactar amb Iniciativa el model sanitari català. Fa bandera de la seva personalitat pactista amb les picades d’ullet a Alfred Bosch: “Sempre li dic que el trucaré, a veure si algun dia em truca ell, també”. Cada cinc o sis minuts deixa anar un “jo sempre dic” que li injecta un aire de gat vell que se sap una mica de tornada.

Bassas el burxa recordant-li les èpoques que CiU era decisiva a Madrid -ell n’era portaveu- i no van fer gran cosa per reclamar transferències. O que hagin fet falta actes amb sor Lucía Caram per fer aflorar la cara social de la federació. Amb Caram, Trias expressa complicitat; no en mostra, en canvi, amb Teresa Forcades, i encara menys amb Ada Colau, a qui reconeix els mèrits al capdavant de la PAH però no li agrada que digui disbarats com qualificar CiU de “màfia”. Clava bastonada a Jorge Fernández Díaz -no el pot veure ni en pintura- per haver dit que amb tanta monja mediàtica el país sembla que hagi tornat al nacionalcatolicisme: “I ho diu algú que l’exerceix dia a dia”.

Trias tendeix potser massa sovint a recórrer al famós “i tu més”, però no li costa gaire fer autocrítica: “Era un convençut partidari del peix al cove i s’ha demostrat que era una postura ingènua”. Parla també del guirigall que des de fa un any té muntat a la Barceloneta: “Aquest és un país de picaresca”. Diu que les Rambles estan en molt bon estat. Es nota que no hi passeja gaire a partir de les deu de la nit.

Utilitza paraules com pastel, pufo i optimística i es mostra molt optimista de cara a diumenge. Espera mantenir els regidors o guanyar-ne un parell més i revela que, al contrari del que ha dit algun cop, li faria il·lusió ser alcalde més enllà de dues legislatures. Si ho aconsegueix, segur que seguirà explicant anècdotes de metges i vetllant pels turistes cívics que no s’emborratxen i perquè els joves no s’acostumin a fumar porros.

stats