“Va, sigueu feliços!”

Sant Esteve SesroviresEl “Va, sigueu feliços!” amb què Oriol Junqueras acaba la seva classe magistral a l’institut públic Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires ben bé podria ser un resum de l’esperit amb el qual el vicepresident i conseller d’Economia s’ha presentat davant seu a les deu del matí d’un dilluns fred i plujós. El gimnàs té calefacció i Junqueras no perd pistonada per dir-los que aquesta mostra de confort tan elemental s’ha pagat gràcies als recursos públics que la Generalitat destina a l’educació. Ve a tomb mencionar-ho en una xerrada organitzada en el marc del programa EFEC (Educació Financera a les Escoles de Catalunya), que des de fa cinc anys vol familiaritzar els alumnes de quart d’ESO catalans amb conceptes econòmics com impostos, pla de pensions, hipoteques etc.

La iniciativa va sorgir per recomanació de la Comissió Europea i l’OCDE perquè arran de la crisi econòmica, es va detectar una manca rellevant de cultura financera entre la ciutadania. Davant la impossibilitat d’afegir més assignatures de tipus econòmic als plans d’estudis, aquestes xerrades semblen un bon complement vitamínic per conscienciar els adults del futur de la importància que vehiculin el seu equilibri interior, creixement personal i relacions socials, pensant, per poc que sigui, amb el puzle de peces encaixades i per encaixar que són l’economia i les finances.

El voluntari que avui imparteix la classe és especial. El màxim responsable de l’economia i les finances catalanes dedicarà 50 minuts a intentar estimular un centenar d’alumnes de 16 anys. “No fem classes més llargues perquè costa mantenir l’atenció dels alumnes més enllà de 50 minuts”, escolto que comenten per allà. Abans les classes eren més o menys llargues en funció de criteris més estrictes,. no pas de la capacitat d’aguantar dels alumnes. Bon coneixedor dels bioritmes de l’alumnat i ferm dominador del do de la paraula, el professor Junqueras opta per la proximitat i abandona de seguida la tarima i també el micròfon, amb el consegüent descontentament de les televisions i les ràdios presents. El seu gran interès és aconseguir que els oients entenguin la rellevància dels impostos per sostenir els sistemes de salut i d’educació del país. I se’n va aviat cap a consideracions transcendentals: “La vida és sovint atzarosa i hem de minimitzar les conseqüències negatives que l’atzar pot tenir en les persones”, argumenta per descriure l’ideal de justícia i d’igualtat d’oportunitats per a tothom que sustenta la salut i l’educació universals.

Dedica temps i esforços per desgranar la importància de la preparació i les habilitats personals per garantir les possibilitats de benestar i de progrés del ciutadà. Potser estaria bé que en algun moment pronunciés la paraula “cultura” i parlés dels llibres i el sabers humanístics, als quals la ciència econòmica, per molt numèrica que sigui, no els és aliena.

Té molt d'interès a parlar del coneixement d’idiomes i revela que les llengües que s’expressen en temps verbal únic, el xinès per exemple, i no distingeixen entre verbs presents i futurs –veuen el present i el futur de manera homogènia– tenen més propensió a l’estalvi i la prudència que no pas d’altres, com la nostra. De seguida potencia que l’auditori prengui la paraula i no se sorprèn en comprovar que quasi el 100% de les preguntes inclouen preocupació per les conseqüències del procés. Les respon veloçment, sense estalviar-se crítiques al govern de l’Estat –“ha fulminat el sistema de reserva de la seguretat social”– i s’entreté parlant de demografia, de l’excés de jubilats poc compensat pels natalicis, de l’ocupació femenina i del coneixement en xarxa: “Com més coneixements tinguis, més fàcil et serà adquirir-ne de nous”. Cita Cruyff per fer-ho més entenedor –“Si els altres no tenen la pilota, és molt difícil que et facin un gol”– i les virtuts del 3-4-3 per sobre del 4-3-3: “Messi i Luis Enrique el prefereixen perquè així tens més gent a qui passar la pilota”.

El vicepresident acaba la xerrada amb una estimulació molt misteriosa sobre la importància de fer “el salt al pensament abstracte”. Per quan els etziba el “Va, sigueu feliços!”, els alumnes passen d’estar hipnotitzats pel seu magnetisme i do de paraula a definitivament estabornits.