Les vides de 'Star Wars'

U nes quantes suspicàcies s’han sentit a causa de L’ascens de Skywalker, l’última entrega de la tercera trilogia de Star Wars. Suspicàcies segons les quals el film de J.J. Abrams és massa nostàlgic, amb un esperit ensucrat, amb la intenció de fer-te entrar en una botiga de joguines velles. També s’ha dit que traeix la personalitat de l’anterior entrega, Els últims jedi, dirigida per Rian Johnson. Aquesta acusació no l’entenc. No sé on rau la traïció. Bé, sigui com sigui, no és exactament d’això del que volia escriure avui. Em fa il·lusió escriure d’una altra cosa que aquest tancament -veurem si definitiu- de la saga galàctica m’ha portat al cap: cap suspicàcia té importància quan del que se’ns parla és de la memòria.

'Star Wars: l’ascens de Skywalker': un comiat sense sorpreses però amb dignitat

He llegit i escoltat molts comentaris de persones per a les quals aquest final, més enllà de si t’agrada més o menys, és important. No important tan sols cinematogràficament -que també-, sinó sobretot important vitalment. Són persones que l’any 1977, quan es va estrenar La guerra de les galàxies, tenien, què sé jo, entre set i quinze anys o entre deu i vint, i la van veure al cinema. Van anar al cine Nuevo del Paral·lel o al Montecarlo del carrer Provença amb els seus pares o potser sols per primera vegada o, ves a saber, potser fins i tot la van repetir una o dues vegades. Aquella experiència se’ls va quedar a dins, aquella aventura estel·lar, la història de pares i fills, de princeses, de guerrers jedi, la història de Yoda, C-3PO i Chewbacca. Aviat van entendre que aquell era un relat entretallat, que continuava a través de dos episodis més. I que bastants anys després el fil es va reprendre. Ens van explicar primer els orígens de tot i després la continuació de tot. Més enllà dels gustos personals, de les manies, les fílies i les fòbies existeix l’aprenentatge i, sobretot, els records acumulats a la memòria. D’això tracta Star Wars. Per això és tan important el cinema per a tantes persones. Per això fa somiar en vides millors.