Misc 02/03/2013

Un Astèrix europeu?

i
Umberto Eco
3 min

Són temps difícils per als que creuen en la Unió Europea: Cameron demana als seus compatriotes si encara la volen (o si mai l'han volguda), Berlusconi un dia es declara europeista i, l'endemà, si no fa una crida visceral als vells feixistes la fa als que pensen que si els italians tornéssim a la lira ens aniria millor (la Lliga Nord i el seu provincianisme). En resum, diríem que -al cap de més de cinquanta anys- els ossos dels pares fundadors d'Europa es deuen estar removent dins la tomba.

Tanmateix, tots hauríem de saber que durant la Segona Guerra Mundial van morir 41 milions d'europeus (parlo només dels europeus, sense comptar els americans ni els asiàtics) matant-se els uns als altres, i que, d'aleshores ençà, a banda del tràgic episodi balcànic, Europa ha conegut 68 (sí, seixanta-vuit) anys de pau; i si ara als joves els diguéssim que els francesos demà mateix hauran de defensar la línia Maginot contra els alemanys, que els italians pretendran "trencar l'esquena de Grècia" (com deia Mussolini), que Bèlgica serà envaïda, que els avions anglesos bombardejaran Milà, aquests joves (que potser estan passant un any en un altre país del continent amb el programa Erasmus, i que potser al final d'aquesta experiència hauran trobat una ànima bessona que parla una llengua diferent de la seva) pensaran que ens inventem una història de ciència-ficció. Ni tan sols els adults s'adonen del fet que ara traspassen sense passaport unes fronteres que els seus pares o els seus avis van travessar amb un fusell a la mà.

¿Però de debò la idea d'Europa no és capaç d'atraure els europeus? Bernard-Henri Lévy ha llançat recentment un manifest apassionat per al retrobament d'una identitat europea, Europe ou chaos , que comença amb una amenaça inquietant: "Europa no està en crisi, es mor. No pas Europa com a territori, esclar, sinó Europa com a idea, Europa com a somni i com a projecte". Aquest manifest l'han signat António Lobo Antunes, Vassilis Alexakis, Juan Luis Cebrián, Fernando Savater, Peter Schneider, Hans Christoph Buch, Julia Kristeva, Claudio Magris, Gÿorgy Konrád i Salman Rushdie (que no és europeu però va trobar a Europa el seu primer refugi després de l'anunci de la seva persecució).

Jo també, com a signant, vaig participar no fa gaire en una trobada amb altres signants del manifest, al Théâtre du Rond-Point de París, per debatre sobre el tema. Un aspecte que de seguida es va remarcar -i jo estic molt d'acord amb el que es deia- és que existeix una consciència de la identitat europea. I jo, aleshores, vaig recordar les pàgines d' El temps retrobat de Marcel Proust, en les quals en un París que tem els bombardejos dels Zeppelin alemanys els intel·lectuals segueixen parlant i escrivint sobre Goethe o Schiller, a qui consideren part integrant de la seva pròpia cultura.

Però, aquest sentit de la identitat europea, que certament és molt fort en les elits intel·lectuals, ¿ho és també en la gent corrent? Tot pensant-hi, em vaig adonar del fet que encara avui, a tots els països europeus, són lloats (a l'escola i en els actes públics) herois propis de cada país que han matat altres europeus: des del famós Arminio, que va exterminar les legions Varo, fins a Joana d'Arc, el Cid Campeador (els musulmans contra els que lluitava feia segles que eren europeus), o els diversos herois de la unificació italiana i la revolució hongaresa, o els italians caiguts en la guerra contra l'enemic austríac. ¿Ningú no sent mai a parlar d'un heroi europeu? ¿Que potser no n'hi ha hagut? ¿I què se n'ha fet, de Byron o Santorre di Santarosa, que van anar a lluitar per la llibertat grega, i d'un bon nombre de Schindlers que van salvar la vida de milers de jueus -independentment de la seva nacionalitat-, per no dir res dels herois d'àmbits que no tenen a veure amb la guerra, com ara De Gasperi, Monnet, Schuman, Adenauer o Spinelli? I si busquéssim als recessos de la història, encara en podríem trobar d'altres, per parlar-ne als petits (i als adults). ¿Pot ser que no trobem un Astèrix europeu del qual puguem parlar als europeus de demà?

stats