Estat de dret?

La situació educativa actual de la nostra comunitat no té precedents, és caòtica i es complica cada segon que passa.

Lluny de cercar el diàleg entre totes les parts, hipòcritament, la Conselleria d'Educació fa lliçons sobre la seva preocupació per l'educació dels nostres infants, mentre que amb una actitud irresponsable no demostra respecte, ni tan sols per les decisions del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Estam davant la pitjor versió possible del poder executiu. Tenim un govern que actua d'esquena a la ciutadania, que vulnera els nostres drets fonamentals i que, quan reclamam a la Justícia, eludeix les instruccions dels tribunals amb subterfugis. Algú podria veure un presumpte delicte de vulneració de la tutela efectiva de la Justícia i esper que el TSJIB en prengui bona nota i actuï en conseqüència.

Sens dubte, això és una burla a l'estat de dret i a la separació de poders, i no hi ha justificació possible davant aquestes actuacions del Govern balear. En un altre país això tindria conseqüències fulminants, però aquí no cal esperar gaire elegància política.

L'escenari no pot ser pitjor, amb el permís del Sr. Bauzá, perquè els ciutadans no podem confiar en la inalienabilitat dels nostres drets fonamentals, no tenim opció a la defensa de la Justícia i estam a disposició de les ocurrències de qui ens governa. Es podria dir que ens trobam sota una dictadura renovable cada 4 anys, patint una mena de càstig que ens cal acatar estoicament, perquè obrir la boca només ens suposa despesa d'energies i greuges personals.

Sortosament, cada dia som més els que veiem clarament la situació i, diu la Constitució, la sobirania resideix en el poble, així que no perdem l'esperança. A més, hem arribat fins aquí, avui, perquè la comunitat educativa no és una comunitat dòcil i sobretot perquè més de tres anys de treball ens han permès recuperar bona part del múscul social que havíem perdut durant els temps de bonança.

Sabem, perquè volem ser conductors de les nostres vides, que tenim drets fonamentals i que la Constitució ens empara en l'article 27.7 a participar en l'organització, govern, funcionament i avaluació als centres educatius. També l'actual llei d'educació, la LOE, en el seu article 119, desenvolupa aquest dret de participació materialitzant-lo quan ens atorga la possibilitat de formar part del consell escolar, com l'òrgan més important als centres educatius.

De fet, només els consells escolars, també la LOE ho preveu així, tenen la competència per aprovar els projectes educatius i els projectes lingüístics dels centres. És per això que l'aplicació de les instruccions sobre el Decret 15/2013 -TIL- vulnerarien clarament els nostres drets, ja que preveuen l'aprovació dels projectes educatius ignorant la participació dels consells escolars. Aquest dret no ens el pot llevar ningú i té el caire extraordinari de fonamental perquè ho diu la Constitució.

Malgrat això, sembla que algunes persones amb poder entenen aquests drets com les normes d'un joc que només s'han d'aplicar si els són favorables. Per alguns polítics, el "fi justifica els mitjans" i l'únic que compta és imposar la seva voluntat per damunt tot, drets de famílies i treballadors, inspectors, consells consultius o decisions dels tribunals.

Són moltes i molts greus les irregularitats que es podrien haver produïdes: prevaricació, desacatament "virtual", vulneració de drets fonamentals, il·legalitats als procediments, vulneració de la tutela judicial efectiva...

Nosaltres, per responsabilitat i perquè no ens queda més remei, seguirem lluitant per totes les vies que estiguin al nostre abast: al carrer, fent recursos o anant als tribunals, perquè està en joc el futur dels nostres fills i voldríem per a ells un veritable estat social i democràtic de dret, on estigués garantida una educació pública de qualitat.

A hores d'ara, això que ha passat amb el decret de trilingüisme ha deixat de ser un conflicte sociolingüístic per transformar-se en una profunda crisi de l'estat de dret, on tot val i la ciutadania resta indefensa.

Si els governs, davant la vulneració dels nostres drets fonamentals o una decisió judicial expressa i concreta sobre un particular, poden mantenir les seves actuacions impunement, és que alguna cosa no funciona.