DIETARIVV

18/10: Un nou 98

L’ANY 1898, després de la derrota en la Guerra de Cuba i de la pèrdua de les darreres colònies d’ultramar, Espanya va entrar en una greu crisi de confiança. Silvela parla d’una “ España sin pulso ”. S’ha vist al mirall i s’ha adonat que ha estat incapaç de gestionar eficaçment les restes del seu imperi i de fer front als reptes de la modernitat. Cent vint anys després, hi ha elements que semblen repetir aquella crisi. Espanya es descobreix ara incapaç de gestionar el que Madrid anomena “ la cuestión territorial ” i que és de fet la plurinacionalitat de l’Estat. El procés català va provocar una reacció ferotge i cega que ha dut Espanya a un clima enrarit i ingovernable, on la crisi institucional s’agreuja cada dia. I no és una crisi metafísica: la incapacitat per resoldre la “ cuestión territorial ” (inclòs el paper de Madrid) és vista com una de les causes de la pitjor gestió de la pandèmia. L’expressió “ estado fallido ” ja circula sense manies, també en la premsa estrangera. Un estat malalt, com en el 1898. Llavors la resposta va ser l’“ ensimismamiento ”, que va donar fruits culturals rellevants, però no va resoldre res políticament. Si ara torna la mateixa resposta, continuarà sense resoldre res i al damunt ja no aportarà res en cultura.