BarcelonaD'Estat, català i poquet. Tan poc com sigui possible. Una cosa hauria de portar a l'altra: la tradició política catalana és liberal i llibertària, anarquista, de confiança en la societat, de recel davant d'un Estat que sempre s'ha vist com a hostil, no pensat per resoldre't problemes sinó per crear-te'n. Un Estat orwelià que et vigila, et prohibeix i se't queda els calés per complir el seu objectiu fundacional: mantenir-se, protegir-se i si pot ser multiplicar-se. Un Estat que dedica la major part dels esforços i dels seus pressupostos a existir, més que no pas a servir. Fer un Estat nou podria se l'ocasió per intentar fer-lo diferent (i menys enorme) que el que patim i el que hem anat fent nosaltres mateixos fins ara. Aquest Estat on, per entendre'ns, sempre tens la sensació que les multes estan més pensades per amortitzar radars (i pagar funcionaris) que per evitar accidents.
