DIETARIVV

22/11: Concertada

Llegint alguns debats sobre la nova llei d’educació, es veu que la paraula concertada té mala premsa. No tan sols parlant de l’escola, també de la sanitat i (no tant) de la cultura: es presenta com un cavall de Troia del món privat en àmbits que haurien de ser monopoli dels poders públics. Certament, alguna de les defenses que se’n fan ajuden a aquesta mala premsa: aquelles que pinten tota iniciativa pública com un atac a la llibertat, defensada només pel món privat. Tant els qui abominen de la concertada com els qui la defensen en aquests termes (i no només l’escola), treballen a partir d’un mateix principi: que el món públic i el privat estan en guerra, quan el segle XX ens demostra que les societats que funcionen millor són aquelles en què públic i privat col·laboren. És a dir, es concerten. No han funcionat els experiments en què l’estat ho ha volgut ser tot ni aquells en què no li han deixat ser res. Per donar al ciutadà el que li ha promès l’estat del benestar i per resoldre els grans embolics que ens venen en el segle del covid i del canvi climàtic, caldrà més col·laboració entre la societat civil -associacions, oenagés, però també empreses- i els poders públics. Amb les regles clares i netes. Caldrà més concertada.