23/4: Un Sant Jordi estrany

EL MAL DE LES excepcionalitats tan llargues és que acabes trobant normal allò que no ho és. Aquest dimarts és Sant Jordi: llibres, roses, banderes, escriptors i gent als carrers, com sempre. Però resulta que, si parlem de llibres, alguns dels que més es vendran els ha escrit gent que és a la presó o a l’exili. I que no podran estar-los firmant perquè són a la presó i a l’exili. I que es repartirà pels carrers propaganda electoral -com sempre que cau una campanya per Sant Jordi-, i en alguns casos serà de candidats que són a la presó i en d’altres de candidats que fan bandera de mantenir-los a la presó. I que en els informatius que parlaran dels llibres més venuts i de quantes roses s’han comprat hi haurà paraules que no es podran fer servir, paraules prohibides pels jutges. I que segurament en una parada o altra ens donaran un paper per si volem contribuir a les caixes de solidaritat per pagar unes sancions i unes fiances monstruoses. Per tant, en un cert sentit serà un Sant Jordi com tots. Pero serà també un Sant Jordi molt estrany. La clau és, al meu parer, saber mantenir el grau de normalitat que necessitem, però no deixar passar ni oblidar la profunda raresa en què vivim. Les dues coses a la vegada. I no només per Sant Jordi.