25 de març: "Hi va haver tants Suárez que tothom en troba un al seu gust per elogiar..."

Hi va haver tants Suárez que tothom en troba un al seu gust per elogiar (ho ha fet tothom, no tant sols el president Mas). Jo reconec que em cau humanament bé des de l''Anatomía de un instante' d'en Cercas. El 'chisgarabís' solitari que es creu el seu paper. I li compro la Transició. Una traïció, una estafa? I tant! No una, moltes! Tothom va trair i estafar els seus, acceptant coses per a ells inacceptables. Però pactar és renunciar. I un pacte és millor que un xoc com a mínim en dos casos: quan no t'agraden els xocs o quan no estàs segur de poder-los guanyar. Dir que la Transició en el fons no va canviar res és banalitzar el mal del franquisme. La Transició va ser el regne del mal menor. I el contrari del mal menor no sempre és el bé: de vegades és el mal major. L'error ve quan d'un pedaç conjuntural, bo per sortir del pas, se'n vol fer una veritat immutable i eterna.