DIETARIVV

6/7: TV3 com a excepció

Aquests dies s’han fet servir, per exigir més castellà a TV3, una sèrie de principis molt solemnes. Que es veu que només s’haurien d’aplicar a TV3. I a cap altra televisió. S’ha dit que la ficció ha de recollir de manera realista la diversitat lingüística dels llocs on passa. S’ha dit que les televisions públiques (de titularitat o de concessió) han de reflectir totes les llengües (oficials?) que parlen els ciutadans dels territoris on emeten. S’ha dit que és racista que, quan surten llengües diverses, una només la parlin uns certs sectors socials (dient que a TV3 només parlen castellà els xoriços, les policies i les putes). S’ha dit que una televisió pública no pot excloure la llengua i el sentit de pertinença d’una part important dels qui la paguen amb els seus impostos. Tots aquests principis són discutibles. Però el que no és decent és reclamar la seva aplicació només a TV3, i no a cap altra de les televisions que emeten per a Catalunya. Perquè si ho fessin s’haurien de queixar cada dia iradament de la invisibilitat del català en les seves programacions, en nom del monolingüisme castellà. Creure en aquests principis només per a TV3 és perpetuar l’estat d’excepció lingüística. I fer passar per arguments el que són només excuses.