DIETARIVV

18/8: Escalfabraguetes

SENSE ADONAR-SE’N, potser, Plácido Domingo ha verbalitzat l’argument (miserable) que comparteixen molts dels autors d’assetjaments i agressions sexuals: “Les regles per les quals som mesurats avui són molt diferents de les del passat”. Moltes de les agressions sexuals que s’acumulen en els últims mesos no són a persones desconegudes pels agressors, sinó a persones que hi havien tingut alguna mena de relació. Sistemàticament, l’agressor diu: “Sí, ho vaig fer, però hi havia consentiment”. Traduint-ho, ens surt l’argument de Plácido Domingo: en el meu temps, en la meva cultura, en el meu món, certes actituds s’interpreten com a senyals clars de consentiment. O com a mínim de no oposició. Per tant, com que ho vaig interpretar així, vaig tirar endavant, sense pensar que abusava d’una situació de poder. O quan, malgrat haver donat el que vaig interpretar com a senyals de consentiment, la víctima es va fer enrere, vaig fer servir la força per consumar el que estava convençut que se m’havia ofert. En el fons l’argument que ha verbalitzat Plácido Domingo és el mateix, canviant les paraules, que el del jutge de la sentència de la minifaldilla: no és que els agressors siguin uns violadors, és que les víctimes són unes escalfabraguetes.