1/8: Albiol va guanyar a Badalona parlant d’immigració

Potser era una opció cínica, però molt hàbil. Havia llegit bé l’experiència del Front Nacional francès: parlar d’immigració era transversal al debat tradicional de dreta i esquerra i permetia sumar votants dretans de tota la vida i votants procedents de les esquerres, sobretot en barris populars on la preocupació era viva. També la de la primera Plataforma per Catalunya a Vic: la immigració també era un debat transversal a catalanistes i espanyolistes i si parlaves només d’això podies sumar vots de tots dos camps (en el cas de Plataforma, fins que se li va veure el llautó i va quedar clar que era un partit d’ultradreta clàssica en tots els eixos, també en l’espanyolista). García Albiol va saber, amb formes prou ambigües, situar el debat en l’eix de la immigració, eclipsar els altres eixos, i fer-se un lloc contundent dins d’aquest eix. Però a les eleccions catalanes de setembre no crec que aconsegueixi que la immigració, el seu tema, sigui el tema. Aquestes eleccions no van d’immigració, sinó d’independència. I en aquest eix pot intentar repetir les opcions de llenguatge que han triomfat en l’altre —contundència, duresa—, però el lideratge del radicalisme o ja està ocupat o serà molt disputat.