26/08/2012

'Arquitectura' rima amb 'cultura' i 'aventura'

2 min

Avui més que mai, qui du a terme un projecte d'arquitectura -o literari o musical o en qualsevol àmbit de creació- participa en un doble diàleg. Un diàleg amb la pròpia tradició, amb el propi lloc, desenvolupada al llarg del temps. I un diàleg simultani amb tots els creadors contemporanis, de totes les tradicions. Dos diàlegs, per tant, sincrònic i diacrònic, en eixos perpendiculars. Entenent que diàleg no vol dir necessàriament acord, sinó que pot voler dir també confrontació. En qualsevol cas, contacte fèrtil.

Per això, per l'Institut Ramon Llull, que té com a objectiu la projecció exterior de la cultura catalana, la presència de l'arquitectura catalana i balear per primera vegada a la Biennal d'Arquitectura de Venècia amb un pavelló propi és una aposta -o si es vol, una aventura- estratègica. Perquè ens toca projectar la cultura, i l'arquitectura és cultura. Perquè la conjuntura actual fa que el sector necessiti més que mai finestres obertes a l'exterior per trobar-hi també mercats. Però sobretot perquè un escenari com la Biennal ofereix aquest doble eix de diàlegs que necessita el creador.

D'una banda, la Biennal de Venècia és l'espai on la nostra arquitectura es pot trobar amb les arquitectures del món i entrar-hi en diàleg sobre l'agenda complexa que li marca el món contemporani. Anar a Venècia és anar-hi a dialogar, a ensenyar i a aprendre, a dir i a escoltar. Però de l'altra, anar-hi amb veu pròpia, com a cultura catalana, presentar-hi creació contemporània catalana i balear és també exercir el diàleg amb la pròpia tradició i a través d'això fer-la visible al món, aixecar el dit, dir que ets i qui ets.

L'Institut Ramon Llull ha impulsat aquesta presència i ho ha volgut fer sense dirigisme: oferint al sector la possibilitat de triar un relat a través d'uns comissaris que han sabut bastir un discurs coherent i atractiu i encarnar-lo en obres valuoses que permeten exemplificar-lo. Un discurs que és a la vegada d'aquí i d'ara. En nom de la cultura catalana. En diàleg amb la tradició i amb la contemporaneïtat.

stats