06/12/2012

Creure's la propaganda

3 min

Deu dies després de les eleccions costa trobar una interpretació satisfactòria del lloc on ha quedat la política catalana. D'interpretacions n'hi ha, i algunes de molt contundents. Però no sé si s'han posat en circulació per tal d'entendre amb lucidesa on som o per tal de forçar que les coses siguin d'una determinada manera. Passa sempre: en el discurs dels agents polítics -que no són tan sols els partits- serveix per explicar la realitat, però també per construir-la. L'actor de la política no sempre diu el que pensa. De vegades diu el que pensa que li convé dir. I no és igual. Em fa l'efecte que en les interpretacions que han circulat de l'endemà de les eleccions hi pesa més el que convé dir que l'anàlisi d'on som. S'hi val. Interpretar és una manera de fer propaganda. Només cal que els actors polítics no es creguin la seva propaganda. Que diguin el que creuen que els convé dir, però que en algun moment -encara que sigui discretament- pensin què passa en realitat, encara que no els convingui.

Per exemple, en bona part dels discursos que ens vénen del nacionalisme espanyol hi ha el risc que es creguin la seva pròpia propaganda. Ens diuen que les eleccions del 25 de novembre van avortar l'onada sobiranista que vivia Catalunya. Que ja s'ha acabat. Com que en la seva tesi tot era estrictament un invent del president Mas, aturat en les urnes -i en una campanya electoral d'una agressivitat sense precedents-, el procés es pot donar per liquidat. Alegria perquè la seva estratègia agressiva per avortar-ho ha tingut èxit i proclamació de la pròpia victòria. Això és el que diu la propaganda. Però crec que farien bé de no creure-se-la gaire. El sobiranisme no és un invent de Mas, tot i que el lideri i el vulgui liderar. Hi ha un corrent de fons en la societat catalana, que és previ i que no s'ha aturat. El nacionalisme espanyol, davant d'allò que anomenen l' órdago secesionista , ha salvat en les eleccions un match ball , però no sembla clar que estigui guanyant el partit. La propaganda recomana cantar victòria. Però l'anàlisi fa que aquest càntic sigui prematur. Hi ha majoria sobiranista al Parlament. I hi ha un malestar nacional -sumat i vinculat al malestar social- que no ha desaparegut ni ha reculat.

Però el risc de creure's la pròpia propaganda existeix també a l'altra banda, a la del catalanisme. Potser com a reacció a la ràbia que fa el discurs que ens diu que el sobiranisme català ja ha estat vençut, hi ha un discurs que diu que el resultat de les eleccions va ser magnífic per al procés sobiranista o que, en qualsevol cas, no l'ha afeblit. També això és propaganda. També això és l'optimisme de la voluntat, més que el realisme de la raó. Perquè el procés cap a la consulta i la independència anés bé -al marge de consideracions partidistes- calia afrontar-lo amb la màxima força possible. Prou complicat és el procés, que necessita visualitzar al màxim la seva força democràtica davant de la societat catalana, d'Espanya i de l'opinió pública internacional. Això demanava un lideratge enfortit per les urnes, un govern amb una sòlida majoria al darrere i un Parlament en què el sobiranisme tingués un pes molt contundent. Hem sortit de les eleccions amb un lideratge afeblit, però sense alternativa; una majoria governamental agafada amb pinces i un sobiranisme menys fort i més esquerdat del que caldria. L'estratègia de confrontació de l'Estat s'ha demostrat efectiva. Si a més no hi ha govern de coalició, sinó un govern en minoria amb suports selectius des de fora, no es pot dir que es comenci el procés amb la màxima força imaginable.

La propaganda del nacionalisme espanyol diu que el fil roig de la reivindicació catalana s'ha trencat. Una part de la propaganda sobiranista diu que es manté tal com estava o que fins i tot s'ha reforçat. Està molt bé, com a propaganda. És el que convé dir, a uns i altres. Però em sembla que a uns i altres -però sobretot a nosaltres- ens convé que al costat del discurs de la propaganda hi hagi el discurs de l'anàlisi. I al meu parer l'anàlisi no diu ni una cosa ni l'altra: ni el fil s'ha trencat ni està com estava. S'ha aprimat. Entrem al procés en la posició més feble de les possibles sense que es pugui donar per trencat. Al meu parer, aquest és el mapa de la situació. I per pensar estratègies va bé mirar-se els mapes reals. Si fas servir el mapa construït per la teva propaganda -que diu que el fil s'ha trencat o que està encara més fort-, el més probable és que et perdis.

stats