7/10: 'Diuen que Hernán Cortés va conquerir Mèxic perquè havia cremat les naus…'

Com que havia renunciat a tota possibilitat de tornar enrere, se’n va haver de sortir. Molt espanyol: pertany a aquesta admirable cultura d’arrel barroca, calderoniana, segons la qual el soldat -és a dir, l’home d’honor- només ha de tenir una possibilitat. No ha de triar mai. Admirable, però el nostre substrat cultural és més de mercaders que no pas de soldats, i aquesta idea de cremar les naus, de tancar-se possibilitats, d’amputar-se marge de maniobra, se’ns fa estranya. Tot i que també a Catalunya surt de vegades un pòsit calderonià del tot o res, del gran gest teatral. M’agrada més la moral del mercader, que considera estratègies diverses per mantenir un objectiu irrenunciable, que la del soldat, que només pot passar per un camí. En aquests moments, a Catalunya no hem de renunciar a res, tampoc al marge de maniobra sobre com aconseguir-ho. Algú en diu ambigüitat. Potser sí. I, a més, potser Cortés va conquerir Mèxic perquè havia cremat les naus. Però altres que van cremar les naus no van acabar conquerint res i ningú no se’n recorda. I van trobar a faltar les naus que havien cremat. I, amb elles, la possibilitat de tornar-ho a provar per una via millor.