BarcelonaHan fet santament els amics d'en Jaume Sastre de demanar-li que deixi, al límit, la seva vaga de fam pel català a l'escola. I ell ha fet santament de fer-los cas. Vaig visitar Jaume Sastre a la Casa Llarga els primers dies de la vaga de fam i em va semblar admirable la serenitat del seu gest i el pragmatisme dels seus objectius. No demanava la lluna: demanava que el president balear negociés amb els mestres. La seva opció era dramàtica, però els objectius molt assenyats. I em sembla imprescindible aturar-ho aquí, no sumar-hi més dramatisme. La causa de la llengua i del país necessita molts sacrificis molt petits de molta gent, més que no pas una quants sacrificis molt grans de poca gent. Es tracta de multiplicar per molts. Jaume Sastre ja ha acomplert amb escreix. Ara es tracta que molta gent faci molts més gestos molt més petits. Però que sumats faran molt.
