DIETARI VV

3 d'agost: "Em costa molt parlar del cas Pujol…"

Em costa molt parlar del cas Pujol, sobretot perquè no l'entenc. Els comentaristes som sempre conscients que de res no en sabem prou i que en tot ens falta sempre alguna informació i alguna dada. Però quan tens la sensació d'entendre el nucli de l'assumpte, el relat essencial, encara que et puguin faltar detalls, et veus amb cor de construir una opinió. En el cas Pujol, no em sembla entendre el nucli del que passa. L'autoimmolació de Pujol, precisament ara i precisament així, només té sentit per evitar un mal major. Però mal major per a qui? No pas per a ell: no m'imagino un mal pitjor per a ell que aquesta mena de suïcidi davant la història. Quin pot ser llavors aquest mal major? Per a qui? Contra qui? Com que no em puc respondre aquestes preguntes, ho llegeixo amb perplexitat i sentiments ambivalents. Que no permeten ni la beatificació ni la lapidació.