21/10: Epíleg o pròleg

Fa una setmana, quan va sortir la sentència, Pedro Sánchez va afirmar en una intervenció molt agra que això de l’independentisme s’havia acabat. La sentència, deia, és el punt final del Procés i la constatació del seu naufragi. Una setmana després, costa afirmar que això s’hagi acabat. Al contrari, el problema polític català està plantejat avui en termes més dramàtics i més urgents que fa una setmana. Alguns, el mateix Sánchez, parlen dels “últimos estertores ” o els “ últimos espasmos ” de l’independentisme, els que precedeixen la mort, en una imatge força desgraciada. No sembla un diagnòstic gaire lúcid. Podries parlar de darrers espasmes si tinguessis només imatges d’enfrontaments nocturns, com una explosió molt intensa però insostenible. Però si et mires les imatges dels milers de manifestants, del seguiment de la vaga, de les marxes i dels centenars d’actes en tantes places, el diagnòstic se t’ensorra. No és que ja tot s’hagi acabat i que en vivim només un epíleg. Pot ser que sigui el pròleg, no sabem encara de què. No voler veure totes les imatges que arriben de Catalunya és encegar-se. No voler-ne parlar és estar cec. O pitjor, tapar-se els ulls, desentendre’s del futur i pensar només en les eleccions del mes entrant.