1/9: Friquis

EscriptorAmb perspectiva, aquesta quedarà com una mala setmana per a l’unionisme a Catalunya. Tot moviment i tota ideologia aspira a ocupar l’espai central d’una societat, a conquerir el “sentit comú” de les amples capes mitjanes, a ser percebut com un pensament institucional. A Catalunya, hi ha sectors –mediàtics, empresarials, acadèmics– que treballen per aquest unionisme institucional, amb resultats desiguals. Però aquesta setmana es van encadenar en un mateix dia tres imatges que anaven en la direcció del tot contrària: l’assalt grotesc d’un grup d’uniformats emmascarats a uns pobles de l’Empordà, la insòlita 'performance' dels líders de Ciutadans a Alella i la violenta manifestació contra la violència al Parc de la Ciutadella. La suma, amb una estètica antisistema, crispada i agressiva, situava l’unionisme a l’espai de l’extravagància. Potser això puntua en sectors de l’opinió pública espanyola –blindats i multiplicats mediàticament– que aprecien la provocació arrogant 'in partibus infidelium'. Però puntua en contra a la societat catalana. Per entendre'ns, si Manuel Valls es plantegés la seva aventura barcelonina no com una jubilació ben remunerada sinó com un intent seriós de generar un unionisme institucional, no en podria estar gaire content.