25/3: I ara què?

L’ESTAT ESPANYOL ha posat els seus ultres al volant del Contraprocés. I ha expulsat per la força tothom qui podia estar al volant del Procés, a través d’imposar la presó i l’exili i aprofitant que dins del sobiranisme la disputa per agafar-ne el volant ha servit en alguns instants per ajudar que estigués buit. La ruta dels ultres que guien l’Estat és explícita: venjar-se del que perceben com a humiliacions (la mateixa existència del sobiranisme humilia la seva supèrbia) i pacificar Catalunya a base d’obtenir-ne la rendició i arrencar les arrels històriques del catalanisme. Tenen pressa. A l’altra banda, sense ningú al volant, la ruta del sobiranisme ha estat incerta. La combinació és letal: serveix per agreujar el problema i per impedir qualsevol solució. Aquesta setmana s’ha acabat una etapa. No pas el problema de fons, ni per als uns ni per als altres. Encara que no hi hagi ningú al volant, el tren del sobiranisme va ple i ningú en vol baixar, al contrari. Què comença? Per al sobiranisme, fer front -des del carrer, d’entrada- a una doble urgència: fer veure al món que al volant de l’altra banda hi ha uns ultres que no estimen ni la democràcia ni la justícia ni els drets de les persones; i, sobretot, que algú agafi aquí el volant.