DIETARI VV

4/7: Sánchez contra ERC

Ara Esquerra és, per a Sánchez, un aliat possible però no necessari

Em jugo un pèsol que no hi haurà convocatòria abans de les eleccions catalanes de la taula de negociació a la qual Sánchez es va comprometre amb Esquerra. Sánchez és un mal estadista, però és un excel·lent filibuster: els seus moviments no tenen per objectiu resoldre els problemes sinó obtenir rèdits electorals i conservar el poder. I, en aquesta lògica, sap que la convocatòria de la taula és un actiu electoral per a Esquerra. I ara això no li interessa. Fa uns mesos potser sí: llavors necessitava Esquerra i sabia que la castració de la taula de diàleg alimentava el món de JxCat i de Puigdemont. Però des de llavors han passat dues coses importants. Una, la seva possibilitat efectiva de pactar amb Ciutadans. L’altra, l’afebliment per fragmentació de l’espai de JxCat. Ara Esquerra és, per a Sánchez, un aliat possible però no necessari i, a la vegada, la competència en unes eleccions catalanes més importants que mai, per més incertes. Unes eleccions en què a Sánchez li interessa un PSC reforçat i un independentisme afeblit. Per resoldre el problema català? No! Això és irrellevant. Per no dependre necessàriament d’un sol soci, per tenir més d’un soci possible i així abaixar-ne les exigències i poder triar el que li surti més bé de preu.