DIETARI VV

29/1: L’ofensiva

Els Parlaments es fan servir només com a platós de televisió o com a graderies per a tifosis

En política no hi ha coincidències (perquè quan no es volen, es poden evitar). I la política es fa avui als tribunals, els Parlaments es fan servir només com a platós de televisió o com a graderies per a tifosis. La coincidència doncs de tota una sèrie d’accions judicials, des de la inhabilitació de Torra fins al Tribunal de Comptes, passant pel judici a Trapero, entre d’altres, dibuixa una veritable ofensiva coordinada. Perquè no tan sols coincideixen en el temps, sinó sobretot en el to: ni un pas enrere, ni un matís, una voluntat de destrucció fins a l'arrel, unes ganes de proclamar qui mana de veritat. Hi ha qui ho interpreta com una ofensiva de la dreta institucional contra el govern Sánchez. Potser sí, però això presentaria un govern espanyol insòlitament indefens i passiu. ¿I si no fos una ofensiva contra Sánchez, sinó una ofensiva de l’Estat amb Sánchez dins, com un aprenent de bruixot que creu controlar la situació repartint premis i càstigs, advertiments i amenaces? Si es confirmés, em semblaria la hipòtesi més significativa, perquè és la que tindria més impacte sobre les estratègies diverses del sobiranisme. Alguns deien que Sánchez vindria a fer de policia bo. Però de moment només hi ha sobre l’escenari els policies de sempre.