1/12: Fracàs de què?

EscriptorAquesta setmana Catalunya –com altres països– ha viscut una efervescència de protestes socials, que remeten a problemes seriosos en el manteniment i la bona gestió de l’estat del benestar. Tota protesta conté una crítica implícita al govern que en un moment concret es considera que no ha resolt prou bé els problemes. Però de vegades es presenta també com la prova del fracàs d’un projecte. En el cas de les protestes socials catalanes, s’han presentat com la prova del fracàs de l’independentisme. Home, això segur que no. Els independentistes poden haver fallat com a gestors del present. Però el projecte de la independència no es pot donar per fracassat, a partir d’aquestes protestes, per la senzilla raó que Catalunya no és independent. Si ho fos i tot anés malament, es podria pensar que la culpa és de la independència. Si Catalunya és una comunitat autònoma d’Espanya i hi ha coses que van malament, això no es pot carregar al passiu d’una independència que no s’ha assolit, sinó en el de l’autonomia que sí que es té. És en el marc de l’autonomia, on no s’han generat les solucions satisfactòries. Les protestes poden ser contra accions d’un govern independentista, però no contra la independència. Per això molts es manifesten amb estelades.