13/6: Tancar els ulls

Les darreres hores del judici al Procés han tornat a generar un enorme seguiment i una gran atenció... a Catalunya. A la resta de l'Estat no ha aconseguit moure la indiferència total amb què s’ha seguit des de bon començament. Mentre que a Catalunya els mitjans en feien un seguiment ampli, els mitjans de la resta de l’Estat ho miraven amb llunyania i displicència. Mentre que les retransmissions televisives aconseguien a Catalunya audiències més que remarcables, a la resta de l’Estat simplement no n’hi havia. És significatiu. ¿Qui té interès en un judici, qui vol escoltar allò que s'hi diu –el que hi diuen tots, defensors, acusadors, testimonis–, qui vol que es faci per televisió i se segueixi a la premsa? Doncs qui creu en els seus arguments. Qui té confiança en la seva versió dels fets. Qui no té por de contrastar-la. ¿Qui tanca els ulls, qui ho amaga o prefereix que no es retransmeti, qui no hi dedica cap atenció? Qui no té confiança en els propis arguments, qui prefereix que no es contrastin amb els dels altres, qui dubta molt de la seva versió i de la seva raó, i per tant no vol que les paraules alienes les posin en perill. Als qui diuen la veritat els interessa el judici. Als qui no diuen la veritat només els interessa la sentència.