27/11: Armilles grogues

EscriptorPotser perquè França es representa com a hereva directa d’una revolució, potser perquè els episodis insurreccionals –des de la Comuna de París fins al Maig del 68– no es consideren pàgines negres de la seva història, l’actual moviment de les armilles grogues contra la pujada del preu dels carburants i la carestia de la vida ha provocat reflexions de fons en la societat francesa. Certament, s’han reprimit amb força en termes d’ordre públic i algunes veus els han acusat de populistes o d’extremistes, de dreta i/o esquerra. Però ni se’ls ha acusat de terrorisme ni s’ha iniciat contra ells una persecució judicial. Al contrari, molts sectors polítics i molts mitjans han dit que si la gent protesta –encara que sigui de mala manera– pot ser que tinguin alguna raó: se’ls ha d’escoltar i oferir una resposta política. Macron ha promès que la resposta a la còlera serà el diàleg. No simpatitzo amb els arguments de les armilles grogues. Però m’interessa la resposta. Figura que Macron és molt amic de Rivera, però resulta que aplica davant de les demandes dels seus ciutadans una estratègia absolutament contrària. Macron ha de donar avui una resposta pública a les demandes de les armilles grogues. Segur que no sortirà cridant “A por ellos”.