30/11: Espanya i la Xina

EscriptorQualsevol cap d’estat d’un país democràtic que rebés el president de la Xina faria sens dubte un gran elogi dels progressos xinesos, de l’amistat entre els pobles i de les moltes coses que els uneixen. Però de ben segur que faria també esment, encara que fos de passada, de la necessitat de respectar els drets humans i les llibertats. I fins i tot alguns, els més agosarats, potser deixarien anar una referència subtil a la conveniència de respectar la diversitat cultural i els drets dels pobles. El rei d’Espanya, rebent el president xinès, no va considerar necessari fer aquesta referència als drets humans i a les llibertats. Potser perquè no li sembla un tema prioritari. Per contra, sí que va fer una referència entusiasta al mutu compromís per la unitat territorial. Subratllar la unitat i oblidar-se dels drets humans, és casual? Potser és que el rei d’Espanya considera, d’una manera molt perspicaç, que per a la Xina la unitat territorial de l’estat està per damunt del respecte als drets, les cultures i les llibertats. No pots demanar a algú que mantingui la unitat i respecti els drets humans, si la fórmula per mantenir la unitat és precisament vulnerar els drets humans. I potser al rei d’Espanya així li sembla admirable i exemplar.