8/6: Ara és l’hora

El que Pedro Sánchez no faci aquest mes, no ho farà mai. Parlo de Catalunya, però serveix per a qualsevol decisió valenta i arriscada. Unes decisions que es prenen a començament de les legislatures perquè, si deixes passar temps, la rutina i les resistències les van fent impossibles. Després d’un cicle electoral complet, totes les pròximes eleccions són lluny. Si ara pren decisions impopulars, té tota una legislatura per fer que l’electorat les vagi paint. Davant de la qüestió catalana, Sánchez té tres opcions: obrir el diàleg, alinear-se amb el bloc del 155 o anar fent la viu-viu. Les dues primeres tenen risc. L'última és un suïcidi: conviure amb el problema a l’espera que es resolgui tot sol. Obrir el diàleg és arriscat, perquè la caverna se li tiraria al damunt. Acostar-se als del 155 i convertir-se en martell d’independentistes, mentre la judicatura va accelerant la repressió, també és arriscat: pot agreujar el conflicte. I la gent que ha apostat per ell no és perquè faci de Rajoy simpàtic, sinó perquè solucioni el conflicte. Per a Sánchez, ara és l’hora de decidir entre les tres possibilitats. O com a mínim de donar senyals sobre quina tria. O potser ja ho ha fet i Navarra i Barcelona són els senyals que ha triat incrementar el conflicte.