1/8: Colau exigeix...

L'alcaldessa té una concepció curiosa de l’exercici del poder emanat del vot dels ciutadans

Poden fer l’exercici. Posin al Google aquestes dues paraules: “Colau exigeix”. Els sortiran un munt de titulars de premsa. Colau exigeix a Torra, a la Generalitat, a Sánchez, a Nissan... Sol ser la frase més destacada en la majoria de les seves rodes de premsa. Si busquem el mateix subjecte amb altres verbs menys agressius però que també demanen als altres que facin coses –"Colau demana, insta, urgeix..."–, en sortiran uns quants, però no tants. I si ho substituïm per verbs d’acció que remetin no a demanar als altres que facin sinó a fer coses directament –"Colau anuncia, fa, prohibeix, obliga, obre, tanca..."– el nombre de titulars cau en picat. I si finalment busquem verbs que no impliquen dir als altres què han de fer però tampoc signifiquen fer o actuar, sinó que remeten a intencions o projectes –"Colau estudia, es planteja, explora..."–, en sortiran molts menys que amb exigir, però força més que amb fer. Em sembla una manera gràfica de descriure una concepció curiosa de l’exercici del poder emanat del vot dels ciutadans. Normalment, l’oposició demana (o exigeix) i el govern fa (o anuncia que farà). L’Ajuntament de Barcelona s’ha especialitzat més aviat en demanar (en exigir). Com si no fos un poder. Com si fos l’oposició a altres poders.