30/08/2018

31/8: Fontana

1 min

EscriptorA finals dels vuitanta, figura que Josep Fontana i Josep Termes encapçalaven dos corrents enfrontats i irreconciliables dins de la historiografia catalana. Llavors vaig tenir el plaer de conduir una conversa televisiva entre ells. Va anar com una seda (excepte per a aquells que desitjaven un combat de gladiadors). La conversa va ser interessant, exquisida. Certament, no deien el mateix (per això hi havia conversa). Tampoc ben bé el contrari. I vaig tenir la sensació –això ja és interpretació– que tots dos tenien el sentiment i la convicció de pertànyer a una tradició compartida, la d’un catalanisme que sabien i volien transversal socialment i ideològicament. Vaig confirmar aquesta interpretació quan el mateix Fontana, ja en ple Procés, ara farà tres anys, comentava en la presentació del seu penúltim llibre al CCCB ('La formació d’una identitat. Una història de Catalunya') l’orgull i l’emoció per haver participat en les grans mobilitzacions sobiranistes al costat i colze a colze de gent que en altres coses pensava del tot diferent. Sense deixar de ser cadascú allò que era. En el cas de Fontana, marxista i catalanista. Aquesta és la força. I persones com Fontana (o com Termes!) han participat a crear-la amb les seves idees i el seu testimoni.

stats