DIETARIVV

23/01: Les raons del taxi

La competència s’ha de regular, però no es pot impedir

En societats com la nostra, la competència s’ha de regular, però no es pot impedir. I la regulació de la competència té per objectiu que no sigui deslleial, que no hi hagi monopolis, però que tampoc no hi hagi qui participa en aquesta competició pel mercat des d’una situació d’avantatge o de privilegi. La competència ha de ser entre gent que estigui en igualtat de condicions i que es guanya els clients gràcies a un millor servei i uns millors preus. El taxi té raons. No es pot deixar a la intempèrie un sector que arrossega tantes càrregues històriques, sobretot pel que fa a les llicències, i que té el volum que té. Com també té raons el món dels VTC: no se’ls pot expulsar del mercat per un proteccionisme insostenible. S’ha de regular i ningú no guanyarà per deu a zero. Com que tothom té raons, s’ha d’enraonar. I les raons es perden quan no s’enraona. Si la fixació d’un punt d’equilibri acceptable per a tothom però que no dona la plena raó a ningú (perquè tothom en té una mica) s’ha de produir per pura capacitat de coacció, les raons que cadascú pugui tenir són inútils, perquè mana la força. La manera com defenses les teves raons les pot enfortir o les pot afeblir. Unes males maneres les afebleixen. Al taxi, als VTC i a tothom.