DIETARI VV

25/1: Torra kafkiana

Explico el cas a un periodista estranger

Explico a un periodista estranger el cas Torra: el president electe d'un país pot ser destituït pels jutges per no haver retirat a temps una pancarta que demanava la llibertat d'uns presos. Per un delicte electoral no menys intranscendent, el president del govern espanyol se n'ha sortit amb una multa de 500 euros. Espero que el meu interlocutor em qualifiqui el cas: espero que en digui turc, xinès, coreà (del Nord). Em sorprèn amb un altre qualificatiu: kafkià. Podria ser un tòpic però, pensant-hi, ho trobo ben qualificat. Kafka va ser qui va explicar millor l'absurd del poder i dels seus laberints. Sobretot a El castell, on retrata l'opacitat d'un poder irracional, caricatura de l'estat del segle XX. El cas Torra, en mans de Kafka, podria ser l'argument d'una versió d' El castell. Agafes una decisió insignificant i fins i tot equivocada: considerar que demanar la llibertat d'uns presos polítics és una petició partidista. La passes per un laberint ple d'" aquí mando yo" i " usted no sabe con quién está hablando" en forma d'acusacions de partidisme i desobediència. I acabes fent fora un president triat a les urnes que només les urnes haurien de poder treure, en democràcia. D'un granet de sorra en fas un terratrèmol. Absurd. Kafkià.