7/8: No passa res

Ara resulta que no ha passat res. Que el rei emèrit ni s’ha fugat ni s’ha exiliat, simplement se’n va a passar uns dies fora. És el que diu la vicepresidenta Calvo: és una persona sense causes judicials obertes i per tant pot anar-se’n lliurement allà on li doni la reial gana. Ara, és una manera ben rara d’anunciar unes vacances! Fer una carta al fill convertida en comunicat, parlant de l’amor infinit a Espanya, de la lleialtat a la Corona, de les repercussions d’uns petits assumptes personals... Ningú no explica tot això per dir que se’n va de vacances. És la paradoxa d’aquesta operació d’agost: que es vol que se’n parli i a la vegada es vol que no se’n parli gaire. Al rei actual i al govern li interessa que la sortida d’Espanya sigui ben visible, carregada de dramatisme i d’èpica, perquè volen que faci de tallafocs perquè l’incendi no socarrimi Felip VI. I com més gran sigui el tallafocs, millor. Però com més se’n parli, més gros es fa l’incendi i més carbonitzada queda la imatge de Joan Carles I. Per salvar Felip VI, interessa la imatge de fuga i d’exili. Però per tapar la responsabilitat del govern i del rei actual, convindria més presentar-ho com un gest sense importància, com fa Carmen Calvo. I tot a la vegada no pot ser. No quadra.