23 d'agost: "Diuen que el sobiranisme català viu una fase de fatiga o de desànim..."

BarcelonaDiuen que el sobiranisme català viu una fase de fatiga o de desànim. Ho diuen sobretot els seus adversaris. I pot ser que tinguin raó. La fatiga de picar en ferro fred, de no acabar de passar pàgina i tornar a haver de fer gestos repetits. El desànim en una part del seu nucli dur per l'impacte del cas Pujol (mentre que a una altra part d'aquest li provoca sobreexcitació). Tot això pot ser cert. Però la conclusió a la que arriben no m'ho sembla. Si hi ha fatiga i desànim, no es tradueix en una renúncia, en una reconsideració dels objectius. Els fatigats i els desanimats poden ser més difícils de moure, però no crec que que hi hagi un gruix de gent independentista que ho hagi deixat de ser. Al contrari, diria que el perímetre es manté o creix, potser a una temperatura més baixa. Si n'hi ha, la fatiga i el desànim són mala notícia per al sobiranisme perquè perd capacitat de mobilització. Però no són tan bona notícia per als seus adversaris perquè no en redueix el volum ni la convicció.