16/01/2013

Voteu 'no'!

3 min

Des de fa un cert temps, em passo el dia demanant a gent que voti que no al referèndum sobre la independència de Catalunya. Com vostès comprendran, el que no faig és demanar el vot negatiu als qui estan a favor de la independència o als indecisos. Em refereixo a les persones que, ben legítimament, no creuen en la independència de Catalunya. Els demano que votin que no, en conseqüència. Perquè, ara mateix, la major part d'aquestes persones el que volen fer és no votar. No volen que hi hagi referèndum. I en el cas que n'hi hagi, s'imaginen més aviat boicotejant-lo. I això és un desastre. Un desastre en primer lloc i sobretot per a la democràcia. I un desastre en conseqüència per als qui volem que hi hagi referèndum i hi volem votar que sí.

Comencem per la menor: el nostre interès estratègic, com a votants del sí, perquè els votants del no també estiguin a favor de votar i votin. En els termes de la legalitat espanyola, però també en els de la sensibilitat internacional, que fem un referèndum sobre el futur de Catalunya no és fàcil. S'han de vèncer molts obstacles. I s'han d'intentar saltar amb la màxima força possible. Perquè hi hagi referèndum és bo que el màxim nombre possible de persones hi estigui a favor. I això inclou els del no. I un cop fet, la màxima credibilitat dels resultats també els inclou: el món se'n mirarà la participació. I és millor una participació alta que no pas una victòria a la búlgara del sí amb participació baixa. En qualsevol cas, el problema és més gran ara que amb el referèndum ben convocat. Confio que, quan es vegi que la cosa va de veres, l'instint dels contraris a la independència serà participar, més que boicotejar.

En aquest sentit, un apunt de passada: em semblaria un error que la proclamació de la sobirania i del dret a decidir el propi futur des del Parlament de Catalunya contingués ja una presa de posició sobrer quin ha de ser aquest futur. De fet, em sembla un error estratègic que aquesta presa de posició estigués inclosa en el primer document de treball. Una vegada em van demanar la firma per un referèndum contra la guerra de l'Iraq. Els vaig dir que, en tot cas, firmaria per un referèndum sobre la guerra de l'Iraq. Doncs ara, igual. I ja sé que molts dels qui critiquen aquest esment explícit a l'estat propi ho fan només com una excusa, i que sense això ho criticarien igual. Però cal donar-los poques excuses.

Però anem a la major: no els hem de demanar que votin que no perquè a nosaltres ens convingui, que ens convé, sinó en nom del que els convé a ells i del que convé a la democràcia. Que convé a la democràcia, com a concepte, que la gent pugui votar sobre el propi futur, sembla obvi. Això és la democràcia. Però és que els convé també a ells, al seu discurs. Bona part del discurs contra la independència és i ha estat que, en el fons, els catalans no la volen. Que són quatre exaltats. Que és una tàctica o una follia del Govern, d'alguns partits o d'alguns líders, al marge del sentiment del poble. Potser sí o potser no. Però si no ho votem, no ho sabrem mai. I si impedeixen votar-ho, no ho podran dir mai més, això. Mai més podran fer servir aquest argument contra l'independentisme. Mai més podran dir que la majoria de catalans estan a favor de quedar-se a Espanya, perquè van tenir l'ocasió de demostrar-ho votant i els ho van impedir. Hauran de buscar altres arguments. Que incloguin com a cosa imprescindible que per determinar el futur de Catalunya importa un rave la voluntat majoritària dels catalans. Se'ls haurà acabat per sempre parlar en nom del veritable sentiment del poble de Catalunya. Seran ells els qui l'hauran jutjat irrellevant, una dada sense importància. Seran ells els qui hauran impedit que s'expressi. I qui ho impedeix no s'ho pot atribuir.

I també aquí, un altre apunt de passada: si una de les raons per les quals els votants del no prefereixen no votar és per fer veure que són propietaris de tota l'abstenció. Això ja no cola. Una de les operacions més lletges de les nits electorals és la dels partits que pretenen sumar-se els abstencionistes. Els abstencionistes no són de ningú. Si fossin d'algú, ja l'haurien votat. L'abstencionista no diu ni que sí ni que no. Renuncia a dir. No es pot sumar al sí, però tampoc al no. ¿No voleu la independència de Catalunya? Hi teniu tot el dret. Doncs voteu que no. Amb tota llibertat i amb tot orgull. Però voteu. Una cosa és votar que no i una altra no deixar votar. És la diferència entre la democràcia i la no democràcia.

stats